Mariona Caldentey: “Volem aprofitar la dinàmica que portem per fer més gran la història”

Sant Joan DespíTé el mateix punt de timidesa que de convicció en el que fa, i fins i tot quan regateja rivals transmet una barreja de seguretat que se’n sortirà i una responsabilitat més de migcampista que de golejadora. Té 21 anys, és la seva tercera temporada al Barça i vol que sigui la millor.

Dissabte a les 18 h serà un dia gran: semifinals de Champions, PSG i un Miniestadi que fa pinta que s’omplirà.

És un fet històric, un premi, i el volem disfrutar, però això no impedeix que vulguem fer les coses bé. L’equip està en una dinàmica positiva i ho volem aprofitar per fer la història una mica més gran. El PSG és un rival molt fort, que juga amb molta intensitat i a un ritme alt, i que té futbolistes molt bones. Intentarem aconseguir un bon resultat aquí i després, en 90 minuts, poden passar moltes coses. No ho veiem impossible.

I encara menys si el Mini s’omple. En parleu al vestidor?

Sí, estem comentant que queden molt poques entrades! És un pas important, no només per a nosaltres, sinó per al futbol femení. És un bon horari i un bon dia per enganxar la gent.

Creus que s’està vivint un boom?

El Barça està fent les coses bé, és una referència; ja no només a Espanya, també a nivell internacional. Hi ha jugadores del Brasil, de Dinamarca, que han volgut venir perquè tenim un projecte molt atractiu i el club hi està apostant fort. Hem d’aprofitar aquesta confiança que ens donen, i tornar-la.

Quan tens 17 anys i et truca el Barça per fitxar-te, què et passa pel cap?

Jo soc culer des de petita i la meva família també. Tenia clar que volia sortir de l’illa, pel futbol i pels estudis, i no vaig dubtar. El meu germà, que és més entusiasta del futbol i del Barça que ningú, em va dir que ni m’ho pensés.

No et feia una mica de vertigen?

No. Barcelona em cridava molt l’atenció com a ciutat, i volia provar-ho. Si no anava bé, podia buscar altres sortides. Era un somni ser aquí. Estava fent una bona temporada al Collerense i a la selecció, sabia que seria difícil però ho havia d’intentar. Va costar agafar minuts però no me’n penedeixo gens.

Eres una aposta de futur però també havies de ser una dosi d’autoestima. Totes les que pugeu teniu aquesta fe que potser els faltava a les que hi eren.

Les petites sabem quin és el nostre rol, intentem sumar per a l’equip, i crec que la clau és que no tenim por. Si som aquí és per mèrits propis i perquè ho podem fer, i dins del camp, som atrevides. No per jugar al costat de Vicky o Jenni hem de deixar de ser valentes. Tot el contrari, elles t’ho fan més fàcil.

Ja no només ets revulsiu, ara ja ets titular i fins i tot fas gols que són premiats, com el del Mundial Sub-20.

La lesió al genoll al final del primer any em va frenar una mica, però ja estic bé i estic jugant. I sí, estic fent gols, i mira que no soc golejadora! Mai havia jugat tan endavant, o a la banda. Em costa finalitzar, m’agrada més fer l’última passada. Xuto poc i les companyes em desafien a fer tres o quatre xuts per partit, i estic marcant. Però això no em preocupa.

I ser cada cop més mediàtica, espanta?

Quan vaig a Mallorca, sí que la gent em diu que ens estan seguint, i a Patri, a Maitane, a Virginia. Alegra saber que les coses s’estan fent bé i que la gent ho està veient. T’ho diuen a les xarxes socials. És un al·licient, però estem sabent-ho portar. No se’ns escapa de les mans.

La Lliga se li està fent llarga, a l’Atlètic?

No sé com estan elles. A nosaltres, a cada partit que passa ens fa més fortes. Tenim més experiència a gestionar la pressió i això juga a favor nostre. Depenem de nosaltres: han de venir aquí i, si ho guanyem tot, la Lliga serà nostra.

Una final de Champions distrauria?

Ens ho juguem tot en cada partit i això ens encanta. Ha arribat el moment.