El Camp Nou ja sap com es fa

BarcelonaEl partit d’aquesta nit contra el Juventus no té res a veure amb el que va jugar el Barça fa tot just 40 dies contra el PSG. El duel contra els francesos va servir per fer realitat un escenari improbable. Una dimensió desconeguda que el Barça va descobrir en la gran nit que li faltava a aquesta generació. Per això, el partit contra els italians d’avui estarà condicionat pel que va passar el 8 de març. El Barça i el Camp Nou, tot i la dificultat de l’empresa que tenen al davant, saben que és possible. També la Juve ho sap. I amb això volen jugar els blaugranes. Com va dir el capità Andrés Iniesta en la prèvia d’ahir, el Barça ha de fer “dubtar” els torinesos, generar-los “incertesa”. Avisar-los que si va passar una vegada pot tornar a passar.

Aquesta vegada, a diferència del que va passar en la històrica remuntada contra el PSG, no hi ha hagut temps per assumir la sotragada i generar a poc a poc el canvi d’estat d’ànim. De zero a cent en pràcticament un tancar i obrir d’ulls. Un dol atrafegat i un renaixement gairebé impostat. Encara paint el dolor de Torí, els dos portaveus del vestidor, l’entrenador i el capità, van llançar les proclames optimistes per demanar un nou acte de fe en una generació acostumada a moure masses a base de fets. “Si fem el primer gol, el segon el fa el Camp Nou i el tercer cau sol”, vaticinava l’asturià després de l’última sessió amb els seus jugadors a la Ciutat Esportiva.

Des del principi del seu parlament, el tècnic va deixar ben clar que el Barça haurà de marcar cinc gols contra la Juve. Els italians tindran les seves oportunitats contra Marc-André ter Stegen i, per tant, l’escenari que ha de preveure el Barça aquesta nit és de molts gols, que passin moltes coses, que els italians no facin el que sempre han sabut fer millor que ningú: aturar el temps. En part, es vaticinen gols des del vestidor local perquè el Barça és plenament conscient que ha exhibit la seva fragilitat defensiva durant les últimes setmanes. I això penalitza molt, i més contra un bloc compacte i amb els ullals afilats per sortir al contraatac com el torinès. “Els rivals, amb poca cosa, ens fan molt mal”, lamentava Luis Enrique, esperançat a poder canviar “la dinàmica” negativa del Barça a la parcel·la defensiva. Tot el contrari que l’entrenador rival, Massimiliano Allegri: “Les debilitats del Barça en la fase defensiva no crec que hagin canviat en una setmana”.

Per això, perquè el tècnic italià coneix la fragilitat del seu oponent, es va sumar, almenys en el discurs, a l’escenari previst per Luis Enrique des de la sala de premsa. L’any 2013, Allegri ja va patir la voracitat d’un Camp Nou que li va fer pagar les seves pors. Aquell any l’italià va sortir a defensar el 2 a 0 aconseguit a l’anada amb el Milan, i el conjunt dirigit per Jordi Roura des de la banqueta va empassar-se l’empetitit i acovardit equip italià per 4 a 0. Per això, aquesta vegada, amb una alineació que no té res a veure amb la que tenia aquell 2013, Allegri va anunciar que la Juve serà valenta. “Serà un partit amb gols, quan tinguem la pilota, haurem de fer mal al Barça”, va avisar per descartar que sortiran a mantenir la porteria a zero i a ser totalment reactius al que intenti el conjunt català.

Paciència i efectivitat

Surti com surti el rival, Iniesta va donar les claus per intentar capgirar el 3 a 0: paciència i efectivitat. El manxec creu que ni el públic ni el mateix equip han d’impacientar-se si no arriba un gol matiner, tal com va passar contra el PSG, quan Luis Suárez va fer tremolar les cames dels francesos només començar. Això sí, el migcampista va assumir que al Barça no li queda “cap més opció que atacar molt”, s’aconsegueixi superar Gianluigi Buffon o no en els primers compassos del duel.

“Atacar, atacar i atacar”, com va dir Luis Enrique. Ser novament el torrent desbocat que va esquerdar el mur del PSG i no l’equip que perseguia ombres a Torí, repetint els errors de París. Amb un Camp Nou que tornarà a retronar al ritme de les grans nits, els futbolistes blaugranes pretenen temptar la història altra vegada. Fins al punt que Luis Enrique va assumir que malgrat que tindran la porteria de Buffon entre cella i cella, hauran “de calmar els jugadors” i “controlar les emocions”. Per molt que el 3 a 0 s’aixequi amb el cor, hi haurà d’haver moments de cap, de rebaixar les revolucions. Per això serà imprescindible Sergio Busquets, que retornarà a la medul·lar per donar equilibri i sentit al joc local. El dubte per part catalana és si al costat de Busquets hi haurà Javier Mascherano, que ja ha deixat enrere els problemes físics dels últims dies. L’argentí és bàsic si Luis Enrique vol mantenir el 3-4-3 que va permetre capgirar la delicada situació de l’equip després de París. En canvi, si l’asturià vol recuperar la línia de 4 que va jugar dissabte contra la Reial Societat per donar profunditat amb Jordi Alba i Sergi Roberto, Mascherano serà el sacrificat. Sigui quin sigui el dibuix, però, aquest Barça està fet per bategar al ritme del trident: del bombeig de Messi a tres quarts de camp, les acceleracions de Neymar i la voracitat de Suárez en dependran les opcions per remuntar.

Al costat torinès també hi haurà matisos. Més que de noms, d’aspectes tàctics. “Hi haurà poques variacions, o cap. Però haurem de jugar diferent. Tàcticament, canviarem alguna cosa”, va explicar Allegri, que va deixar clar que Dybala està plenament recuperat dels problemes que arrossegava.

El Celta, el precedent

Aquesta nit al Barça li serveix qualsevol resultat d’aquesta temporada a la Champions. En tindria prou emulant les golejades contra el Celtic (7-0), el Manchester City (4-0), el Borrusia Monchengladbach (4-0) i el PSG (6-1) per tornar a fer història. Però al Juventus li servirien tots els resultats dels últims 17 anys. L’últim marcador que l’eliminaria el va aconseguir el Celta de Vigo, el 9 de març del 2000, amb Carlo Ancelotti dirigint els torinesos i un quadre gallec ideat per Víctor Fernández, amb els exblaugranes José Manuel Pinto i Albert Celades sobre la gespa. El Celta va superar 4 a 0 la Juve, la pitjor golejada encaixada pels italians, que abans havien caigut 3 a 0 -un marcador que portaria a la pròrroga avui- en tres ocasions: el 2011 contra el Nàpols i el 2010 contra el Milan i l’Udinese.

Abans del partit d’anada, Leonardo Bonucci va dir a El País que a ells mai els passaria el que li va passar al PSG. De Messi i la seva generació en dependrà. El Camp ja sap com es fa.