Víctor Tomàs: “Vull un Palau salvatge, que els alemanys s’arronsin”

Barcelona“Que vinguin”. Víctor Tomàs (Barcelona, 1985) parla amb to suau i ben directe. El capità parla en nom del vestidor del Barça Lassa d’handbol abans de la tornada de quarts de la Lliga de Campions contra el Kiel (18.30 hores, Esport3). Després dels primers 60 minuts (28-26), la classificació per a la final four ha passat a ser una cosa personal.

L’eliminatòria treu fum...

Són només dos gols de diferència. L’eliminatòria està totalment oberta, i nosaltres, molt vius. L’equip va donar la cara a Alemanya. A nivell de joc podríem haver guanyat, vam fer un bon handbol, un bon partit, però no ens van deixar.

Qui? Els àrbitres?

Sí. Va ser lamentable. L’handbol és un esport físic, però el que va passar allà no va ser handbol. Espero que a casa no tornem a veure coses rares.

Què són coses rares?

La parella col·legial sempre s’equivoca. Si revises els últims 15 minuts de partit no trobaràs cap error que ens beneficiés. Això no és nou. Els finals de partit contra el Kiel sempre són complicats. L’avantatge de criteri cau de la seva banda. Et diguis Barça, Rhein-Neckar Löwen o París Saint-Germain. Vam marxar de l’Sparkassen Arena impotents, amb ràbia.

Ho han pogut pair?

Jo soc un jugador de sang calenta i tinc moltíssimes ganes de veure un Palau salvatge, agressiu, que des de l’escalfament pressioni els alemanys. Si una pilota va a la graderia, que no els hi tornin. Vull que s’arronsin i que es vegin superats sobre el parquet. Hem de polir alguns aspectes.

Pascual va parlar de poc encert sota pals.

És cert que Ristovski no va estar encertat, però ens pot passar a tots. Ningú recorda el seu partit de Lleó, a Veszprém o contra el Flensburg. Ha fet grans actuacions. No podem ser injustos.

Perdre seria una decepció?

Evidentment, perquè tots volem arribar a Colònia. En cap cas seria un fracàs. La plantilla és pràcticament nova, molt jove i sense experiència en una final four. Hem de valorar la dificultat d’arribar fins aquí.

L’ha sorprès el rendiment del grup?

Ja des de la pretemporada veia que érem capaços d’arribar a quarts i estar lluitant per ser finalistes. Si soc sincer, haig de dir que ens hem sorprès amb el paper a la fase de grups. Per la dificultat dels rivals, no perquè hàgim rendit per sobre de les nostres possibilitats.

¿El Barça necessitava una remodelació com la que ha viscut?

Mai hi ha un moment adequat per trencar un projecte i engegar-ne un de nou. És difícil tenir perspectiva des del vestidor. Al club hi ha gent molt capacitada per prendre decisions. Els resultats els avalen.

Per què no es busca talent al planter?

És difícil poder confiar en el planter amb aquesta exigència d’elit. El cos tècnic està obligat a guanyar. No amb gent de la base, senzillament a guanyar. A vegades apostar per gent jove implica temps i no assolir resultats a curt termini.

Passi el que passi, l’extrem és seu.

A tots ens agrada sentir-nos titulars. Aquesta Champions ha sigut molt exigent i hi ha hagut menys rotacions. A la plantilla hi ha un jugador (Saubich) que pot aportar, però Pascual aposta per mi en els moments difícils. M’afalaga. És una responsabilitat, però tinc assumit que arribarà un dia que jo serè suplent.

El canvi serà dràstic?

Lluitaré com faig ara. Jo treballo cada dia per ser titular. Intento millorar i aprendre alguna cosa de cada entrenament. Si ara mateix no estigués fent bé les coses, centrat en la feina, segurament seria a la banqueta.

I amb Espanya? El preocupa no haver entrat a l’última llista?

Porto 10 anys disputant-ho tot, però en una selecció mai tens el lloc assegurat. El Jordi és un tècnic que treballa amb joves i que vol veure com responen. Jo tinc 32 anys i em toca esforçar-me si vull tornar a les convocatòries.

¿L’absència arriba en el seu millor moment?

Pot ser. També és cert que fa anys que ho penso. He trobat un equilibri, soc feliç. No hi ha res millor que poder gaudir i viure de la teva passió, defensant els teus colors i amb el braçalet de capità. És com un conte que expliques a un nen perquè se’n vagi a dormir tranquil.

Mai s’ha plantejat marxar?

En cap moment. No se m’acut un lloc millor que el Barça. De fet, et diré més: mai he tingut ofertes per marxar. Els clubs vinculen Víctor Tomàs amb els colors blaugranes, no creuen que pugui arribar a deixar Barcelona.

Com seria l’adeu somiat?

Vull deixar-ho clar, està molt lluny [riu]. Vull seguir guanyant, fer història perquè arribi un dia en què la meva samarreta estigui penjada al Palau Blaugrana.