26/11/2016

Uli Hoeness: de presidiari a president

2 min
Uli Hoeness

Normalment, una persona que ha passat per la presó per un delicte d’evasió d’impostos no manté la seva reputació d’integritat ni la seva credibilitat. Semblaria indecent, per exemple, que un president del Barça que ha sigut condemnat per frau fiscal -que n’hi ha i n’hi pot haver- tornés a dirigir el club. Però això és el que s’ha fet realitat al Bayern amb la figura d’Uli Hoeness, exjugador, exmànager i expresident de l’entitat bavaresa que divendres passat, amb 64 anys, va ser reelegit, 270 dies després de la seva posada en llibertat, per l’assemblea anual del club. I amb un suport aclaparador. En contra de la reaparició presidencial de Hoeness van votar 108 assemblearis, 58 es van abstenir i 6.986 (un 98,5%) li van donar suport.

Com és possible aquest bany de masses per a algú que justament va dimitir per afrontar la condemna de tres anys i mig de presó que li va imposar la justícia per un frau fiscal de 28,5 milions d’euros? Al final va estar empresonat 637 dies i va tornar “fins a l’últim cèntim” defraudat. Va pagar la seva pena i ningú no dubta que la seva reinserció social és completa.

Hoeness va demanar als socis “una segona oportunitat” i l’hi han donat. Davant l’assemblea va explicar que justament les 5.500 cartes de suport que va rebre a la presó el van motivar a tornar després de fer-lo plorar “a llàgrima viva”. I és que va debutar amb el Bayern el 1970 amb 18 anys. Amb 20 ja era campió d’Europa, i amb 22, del món. Amb 27 va haver de penjar les botes per una lesió, però va convertir-se en el mànager que va fer del Bayern una marca mundial preservant-ne alhora la identitat bavaresa. “És una persona molt autèntica. És l’essència del Bayern, la seva ànima”, el defineix Pep Guardiola, que va tenir el disgust de no poder treballar més al club bavarès amb una persona amb qui de seguida va sintonitzar.

Al Bayern ningú no va atrevir-se a presentar-se com a opositor en l’elecció de divendres, cosa que tampoc parla gaire bé de l’actitud crítica de la massa social del club ni de la capacitat de l’entitat per emancipar-se del seu patriarca i d’antigues estructures.

En un Bayern amb directius que són gestors reconeguts d’empreses cotitzades de la Borsa de Frankfurt, hi ha faltat, diuen, l’entrega emocional de Hoeness. L’afició se l’estima més que a ningú i recorda que, més enllà del seu “gran error fiscal”, també va impulsar moltes obres de beneficència.

Es podria dir que aquesta reelecció només passa en el futbol per la passió que l’envolta. Però ràpidament un recorda que se segueixen votant polítics de partits marcats per la corrupció. I sense que calgui demostrar, com Uli Hoeness, que estan reinserits.

stats