Sant tornem-hi!
No serveix de res que el Madrid no sigui aquell equip abassegador de l’any passat a aquestes altures, el que desplegava un joc ràpid i vistós i escombrava els seus rivals de la pista. No serveix de res que el Barça el tinguem situat en tercera posició i amb sis derrotes, cosa poc habitual a aquestes altures d’any, a tres victòries del sorprenent líder Unicaja i a dues dels de Laso. No serveix de res que el Fiatc Joventut hagi fet la millor primera volta de la seva història, amb un joc brillant i alegre. No serveix de res que l’Unicaja vagi superant la sorpresa de veure’s líder i s’hi vagi consolidant jornada a jornada. No serveix de res que el Bilbao Basket hagi superat un estiu convuls i es vegi ara al capdamunt de la classificació empatat amb el totpoderós Barça. No serveix de res que el València Basket vingui d’un canvi d’entrenador i s’estiguin resituant a la manera que Carles Duran vol jugar, amb el punt extra de motivació que això suposa per als jugadors. No serveix de res que el CAI Saragossa no sigui tan brillant com en temporades anteriors. I no serveix de res que l’Herbalife Gran Canària sigui l’amfitrió. Per a les coses bones i les dolentes. Ja sabem allò que a l’equip local li costa guanyar la competició.
Tot això no serveix de res perquè a la nostra estimada Copa no li interessen les dinàmiques, els estats d’ànim i les sensacions dels equips quan hi arriben. És una mena de tabula rasa competitiva. Tots sabem que tres dies bons és el que cal per triomfar.
Viatge català per optimitzar recursos. ¿L’avió era prou gran per tenir 24 sortides d’emergència o ens les hem jugat al basket average? El millor seria que tornessin junts altre cop... dilluns!
El primer partit dels blaugranes és avui, un aspecte important tenint en compte els problemes físics que han anat arrossegant els de Xavi Pascual. Si aconsegueixen superar els taronja, alguns homes tocats o que tot just tornen de lesions es podran recuperar bé. Un d’ells és el capi. Porta una temporada complicada a nivell físic. Però arriba a punt. Per mi és una peça clau, no per estar 30 minuts a pista. Aparicions puntuals en funció de com respongui físicament però molt important de cara als seus companys, a nivell emocional de veure’l a pista. Sabent que en moments calents hi serà, disposat a assumir la responsabilitat.
Tot i la importància de Navarro, també és l’hora dels nens. Hora de créixer i fer-se grans. Abrines, a pesar de la seva joventut, comença a agafar galons importants a l’equip. I Hezonja, que ens ha meravellat en moments puntuals, ha de fer aquest pas endavant en una gran cita, i aquesta ho és.
