Posar l’aficionat al centre del negoci
BarcelonaJohn Sweeney és el propietari d’un petit teatre anomenat Brave New World. L’any 2004 va ser enfocat per la fancam del Target Center mentre ballava sense samarreta durant un partit de la NBA. La seva panxa, amb el nom dels Wolves pintat amb orgull, va fer-se viral. La resta d’aficionats dels Minnesota Timberwolves van embogir i l’enrenou va cridar l’atenció dels jugadors, entre els quals hi havia Kevin Garnett. Els responsables de seguretat del pavelló no van compartir la mateixa eufòria i el van fer fora.
Quan onze anys després el jugador va tornar a fitxar pels Wolves, el fan no va voler perdre’s el retorn. Jiggly Boy, com va ser batejat pels mitjans de comunicació, tenia ja 38 anys i dos fills, però va repetir el seu ball amb un nou missatge pintat a la panxa: “Welcome home, KG”. Menys ritme, mateix orgull. Garnett va mirar l’escena amb la satisfacció de comprovar que havia sigut capaç d’encomanar la seva estima pel bàsquet. Es va emocionar. El jugador és un malalt de la competició, un tipus capaç de prohibir els mòbils i la música als vestidors per evitar distraccions. Quan el seu entrenador Flip Saunders va morir, l’aler pivot es va passar hores assegut al costat de la seva taquilla. Sense parlar i amb la caputxa posada. El gest va resumir el seu dol, però també la seva passió.
Kevin Garnett, un ídol per a tota una generació, va anunciar divendres la seva retirada. El seu adéu coincideix amb el de Kobe Bryant i el de Tim Duncan. Qualsevol altra competició trigaria anys a refer-se de la pèrdua de tres estrelles d’aquest nivell, però la NBA és especialista a reinventar-se i a generar nous focus d’interès. Com ho fa?
Tot i que la cistella decisiva la va anotar Kyrie Irving, tot el protagonisme de l’últim títol dels Cavaliers va recaure sobre LeBron James, que va acabar amb la maledicció de Cleveland com a ciutat perdedora. Per vendre un esport és important vendre un relat, i així és com la NBA fa anys que construeix un model de negoci que té clar que la clau és la satisfacció de l’aficionat. Totes les decisions giren al seu voltant. La setmana passada vaig fer un cafè amb Ben Morel a Barcelona i el vicepresident de la NBA em va resumir la clau de l’èxit: “El sector de l’oci és cada vegada més complex per a tothom, ja que l’audiència rep molts inputs diferents. La NBA ha d’enfortir els vincles amb l’afició i estar preparada per proporcionar els seus continguts als seguidors quan ells els demanin, on i com ells vulguin”. Ho tenim tots clar, oi?
