Pérez de Vargas torna a Colònia, on va aturar un penal històric
BarcelonaQuan faltaven 12 minuts per arribar al final del partit i amb 24-20 al marcador, els col·legiats Nenad Krstic i Peter Ljubic van assenyalar penal després d’una defensa interior del pivot blaugrana Marco Oneto sobre Bjarte Myrhol. El Barça d’handbol s’estava jugant el bitllet per disputar la final de la Lliga de Campions de Colònia del 2011 davant un combatiu Rhein-Neckar Löwen. Daniel Saric, omnipresent amb 17 aturades davant els alemanys, va abandonar la pista per deixar lloc al jove de 20 anys Gonzalo Pérez de Vargas, llavors porter del filial blaugrana. El toledà va trepitjar la pista de l’imponent Lanxess Arena i va dirigir-se a l’àrea barcelonina, decidit. Amb la mirada concentrada, i després de donar un cop sec amb la mà dreta al travesser de la porteria, el jugador va avançar-se uns metres i va ocupar la seva posició davant Uwe Gensheimer, un dels millors especialistes del planeta. “Va ser una mica anecdòtic. Jo no tenia previst jugar, no comptava fer-ho. Això, però, no ho pots predir mai. Al final vaig tenir la sort de cara i vaig poder disputar minuts”, explica a l’ARA Pérez de Vargas.
El porter, que pocs cops comet l’error de clavar la cama de suport i aixecar l’altra quan rep un llançament, va mantenir-se ferm davant les dues característiques fintes de l’alemany després de sentir el xiulet dels àrbitres. Amb una estirada felina, l’actual internacional absolut amb Espanya va llançar-se a terra, defensant el pal esquerre i aturant la pilota. “És un record molt especial. Vaig gaudir moltíssim. La meva família va venir a Colònia, tot i que no esperava veure’m jugar, i al final tot va sortir rodó”, recorda.
L’ambició de repetir
Només unes hores després de deixar la seva empremta en el món de l’handbol amb la seva genial acció, Pérez de Vargas estava celebrant la conquesta del títol. Debut colossal en un context difícilment millorable.
Quatre anys després, l’hereu esportiu de David Barrufet torna al mateix escenari, consolidat com un dels millors porters de l’àmbit continental: “Em fa molta il·lusió aquesta final a quatre. Aquest curs tinc un paper molt més important dins l’equip. Tinc moltes ganes que arribi el moment de jugar i de posar la cirereta a una enorme campanya col·lectiva”, apunta.
L’esportista criat a l’Amíbal de Toledo es desmarca de possibles comparacions amb Arpad Sterbik, el seu predecessor sota els pals: “No crec que tingui una pressió afegida per suplir l’Arpad a Colònia. Porto tota la temporada fent-ho i no crec que sigui un aspecte rellevant. Crec que estic fent bé les coses però és en partits com el que disputarem contra el Kielce quan es demostra si tinc el nivell que cal per encarar una cita d’aquestes dimensions”, assenyala un Pérez de Vargas que ja espera ansiós els homes de Talant Dujshebaev. Serà dissabte, a partir de les 15.15 h.
