Pau Ribas, de jugador de culte a fenomen ‘mainstream’
Barcelona“Normalment la gent estudia i juga a bàsquet com un hobby més, jo hi jugo però el meu hobby és estudiar”. Així començava el primer article d’opinió que Pau Ribas va escriure fa quatre anys a l’ARA, quan intentava sobreviure al pla de Bolonya compatibilitzant els entrenaments a Vitòria amb la carrera de disseny. Durant anys peça de culte, els entrenadors s’han barallat per tenir-lo als seus equips. Ara, a més, s’ha convertit en un fenomen mainstream. El jugador del Barça Lassa, que ha començat la temporada aconseguint tres títols en tan sols 14 dies i que dissabte va ser escollit com a MVP de la Supercopa Endesa, és un esportista atípic que té opinió sobre les coses que l’envolten i no se la calla.
“Pau Ribas ha sigut un jugador tapat durant els últims anys. Sense l’atenció mediàtica de jugadors com Rudy Fernández i Ricky Rubio, ha anat fent el seu camí. Sempre ha destacat per altres aspectes que van més enllà de les estadístiques”, argumenta Gerard Darnés, el seu representant. “Sempre ha tingut clar que la seva carrera com a jugador s’havia d’assemblar més a una marató que a una cursa de 100 metres. No ha tingut pressa i ha sabut anar creixent amb paciència”, afegeix. “Forma part d’un grup de jugadors que han crescut a l’ombra de la generació del 80”, recorda.
Pau Ribas és un tipus madur. És conscient que ha començat la temporada amb un rol que serà difícil de mantenir, però està preparat per ser útil de diferents maneres a l’entrenador i als seus companys. “És cert que ara em coneix més gent, però continuo sent el mateix jugador, ni millor ni pitjor que abans”, diu l’escorta, que no suporta els companys de vestidor egoistes. “El meu pare era una mica individualista. A mi, una vegada, em van sortir agulletes als braços d’esperar que em passés la pilota”, recorda, fent broma.
Va ser, precisament, el seu pare, Jordi Ribas, un exjugador de la Penya que ara és funcionari a l’Ajuntament de Barcelona, la persona encarregada de transmetre la passió pel bàsquet a aquest jugador solvent i segur que gairebé sempre escull l’opció correcta. Fora de les pistes és intel·ligent, auster i pràctic. La temporada passada es movia per València amb un Smart per fer front als problemes d’aparcament.
Quan tan sols tenia quatre anys, Pau Ribas va entrar al planter del Fiatc Joventut, on es va quedar fins als 21 anys. L’altre dia va gravar un vídeo per donar suport a una de les campanyes per defensar un model de la Penya que ell ha viscut de primera mà. Vitòria i València van ser els seus següents destins abans d’arribar al Barça, on se sent madur per provar-se amb els millors. “Estic molt content amb l’equip, amb tota la gent que és aquí, i estic molt il·lusionat davant d’aquest nou repte. El meu objectiu és guanyar-ho tot, des del treball i la humilitat”, explica.
“Pau Ribas ha treballat molt per arribar fins aquí. És un jugador que sempre ha demostrat una progressió constant. Aportarà molt en el llançament exterior i en el bloqueig directe”, resumeix Joan Creus, director esportiu culer.
