11/03/2017

Olímpica, femenina i pròxima

5 min
Els participants de la Zurich Marató de Barcelona al seu pas per l’Arc de Triomf.

BarcelonaTan bon punt l’any passat va creuar la meta l’últim corredor, després de 6 hores, 12 minuts i 42 segons, l’organització ja preparava l’actual edició de la Zurich Marató de Barcelona. Serà la 39a, una edició especial perquè servirà d’homenatge als medallistes olímpics als Jocs del 1992, que ja fa dies que participen en els actes previs, i perquè representa l’enèsim rècord de participació de la cursa. Més de 20.000 corredors, entre els quals hi haurà 4.000 dones -rècord, també-, i un 50% d’estrangers -sobretot, procedents de França, el país amb més representació-, es donaran cita aquest matí (8:30 h, TV3) a la plaça Espanya per recórrer els 42 quilòmetres i 195 metres que els portaran pels llocs més emblemàtics de la ciutat. El Camp Nou, la Diagonal, la Pedrera, la Sagrada Família, el pont Calatrava, la Torre Agbar, el Parc del Fòrum, les Torres Mapfre, l’Arc de Triomf i l’estàtua de Colom seran els punts estrella per on hauran de passar els runners, que rebran l’escalf de milers de ciutadans a cada cantonada. Aquesta és la informació bàsica que cal saber per estar punt per a la Marató.

La mínima de Jaume Leiva

L’atleta de Terrassa espera baixar de les 2:13:00 per ser al Mundial

No les té totes perquè al novembre va córrer la Marató de València (2:16:34) i quatre mesos és “massa just” perquè un maratonià recuperi sensacions i assalti novament el cronòmetre. Però l’organització li ha posat una llebre perquè Jaume Leiva intenti aconseguir la mínima que li fa falta per ser al Mundial de Londres de l’agost. Té un millor temps de 2:13:41, aconseguit justament a Barcelona l’any 2013. “He triat Barcelona perquè, encara que no sigui un recorregut ràpid, té l’al·licient que corro a casa i tinc el suport de la gent, que aprecio molt i que em motiva”, deia a la presentació. Leiva, que portarà el dorsal amb el número 10, ja té l’experiència d’haver fet de llebre a la guanyadora femenina en altres edicions.

Batre el rècord de la prova

L’organització s’ha assegurat la presència d’atletes molt ràpids

“L’objectiu és batre el rècord de la prova. Per això hem fet venir atletes africans que tenen marques per sota de les 2 hores i 10 minuts, en homes, i de les 2 hores i 30 minuts, en dones”, explicava el director esportiu de la prova, Cristian Llorens. L’actual millor registre de la Marató de Barcelona és 2:07:30, aconseguit pel kenià Jackson Kotut el 2010. En dones, va ser Valary Jemeli Aiyabei, també de Kènia, qui va destrossar el cronòmetre l’any passat amb un temps de 2:25:26.

La seva meta, la teva mitjana

Quan arribi el primer, la majoria d’atletes encara aniran pel km 23

L’etíop Dino Sefir va guanyar l’any passat amb un temps de 2:09:31. Això vol dir que va portar un ritme de 3 minuts i 5 segons per quilòmetre i que corria a una velocitat de 19,5 km/h. El temps mitjà dels atletes que corren la Marató de Barcelona és 3:57:36 en homes i 4:21:50 en dones, la qual cosa els situa poc més enllà de la meitat del recorregut -per la Meridiana, a punt d’enfilar el pont Calatrava- quan el primer corredor creua la línia de meta. El percentatge de finishers supera el 81%.

El diccionari de la Marató

Hi ha un vocabulari específic per al seguiment de la cursa

Quixot, llebre, calaix, biker o bus escombra són algunes de les paraules que se sentiran al llarg del matí entre els organitzadors i aficionats a la Marató. La llebre -o pacemaker -és el corredor que marca un ritme concret a algú altre. En el cas dels atletes populars, anirà identificat amb una banderola o globus amb la previsió de temps (menys de 3 h, 3:00, 3:15, 3:30, 3:45, 4 h, i més de 4 h) per als corredors que tinguin l’objectiu d’acabar la cursa fent una marca concreta. Els quixots són personal de l’organització que controla la carrera i que estarà situat a cada quilòmetre de la cursa, pendent de qualsevol incidència. El calaix és l’espai delimitat que ocuparan els atletes per esglaonar les sortides de tots els corredors i el biker és l’acompanyant del grup capdavanter, que va en bicicleta seguint la carrera dels primers i anunciant als aficionats en quina posició va. Per acabar, hi haurà el bus escombra, que recollirà els atletes que hagin hagut d’abandonar la cursa. L’últim passarà a les 14:40 h pel quilòmetre 40.

Una logística gegantina

Avituallaments, tanques i lavabos són alguns dels serveis que hi haurà

En la presentació, l’organització va subratllar “l’esforç” que suposa mantenir el recorregut, que tallarà el trànsit en algunes de les zones més turístiques de la ciutat. El desplegament de tanques fa dies que es prepara i la majoria de voreres i carrils busos s’han blindat per evitar que hi hagi cotxes aparcats des del matí i fins al migdia. “No és fàcil mantenir la bellesa del recorregut i fer que el circuit passi per carrers amples”, recordaven. Al llarg del recorregut, l’organització ha previst 15 punts d’avituallament, tant líquid com sòlid, a més de distribuir fins a 200 lavabos químics i ubicar dos punts de dutxes. Com és habitual, ha previst un servei de fisioterapeutes i massatgistes per atendre els corredors que ho necessitin. Hi haurà carpes cada cinc quilòmetres, a més d’un espai ampli al final de la cursa. També s’experimentarà amb fisioterapeutes-corredors en els últims quilòmetres, que podran atendre qualsevol urgència in situ durant la prova.

A més, la Marató de Barcelona vol presumir de ser ecològica i també ha procurat reforçar el seu reciclatge i tindrà 250 contenidors per a tota mena de materials per facilitar la recollida selectiva. Centenars de voluntaris faran possible que la Marató sigui un èxit organitzatiu i que res falli en un dispositiu cuidat al mil·límetre. “No som la marató més ràpida del món, però segurament som la que més cuida els seus corredors”, deia David Escudé, comissionat de l’Esport de Barcelona.

Repte olímpic

Stephan Freigang, bronze a Barcelona 92, tornarà a córrer

La Marató de Barcelona d’enguany celebra els vint-i-cinc anys dels Jocs Olímpics de Barcelona i ha fet venir els ors Young Cho Hwang i Valentina Iegorova, les plates Koichi Morishita i Yuko Arimori i els bronzes Stephan Freigang i Lorraine Moller per rememorar aquella experiència. El dia de la presentació, molts d’ells van emocionar-se en recordar la duríssima pujada a la muntanya de Montjuïc fins a l’entrada a l’estadi, on els aclamaven milers d’espectadors. Tots ells van participar en un sopar d’homenatge divendres i ahir al matí corrien la Breakfast Run per recordar velles etapes. L’únic que s’atrevirà al desafiament de tornar a fer la marató serà l’alemany Stephan Freigang.

Iniciatives solidàries

Un centenar d’idees ja han recollit més de 77.000 euros

Córrer per causes com la pobresa, les malalties rares o la discapacitat són algunes de les motivacions que mouen els corredors en el vessant més solidari de la Marató de Barcelona. Hi ha més de 1.400 ONGs i entitats sense ànim de lucre recollides a la web Migranodearena.org, que permetran als atletes transformar el seu èxit esportiu en diners recaptats. Les persones sense llar, el càncer infantil o els refugiats de Síria són altres motius per córrer dels més solidaris.

La curiositat del nom

Les estadístiques resolen com es diuen els corredors més ràpids

El nom que més cops es podrà llegir avui en els dorsals dels corredors serà Jordi, David o José. Una altra curiositat que es pot descobrir revisant les estadístiques que facilita l’organització és que els Frode són els més ràpids (amb un temps de 3:15:09 de mitjana). Si et dius Lluc o Sebastià també tens moltes probabilitats de ser dels primers. L’edat mitjana de la dona maratoniana a Barcelona és de 39, 65, mentre que en l’home és de 40,75.

stats