Massa aviat

Hi ha un tuit que publica el meu admirat Jordi Borda cada vegada que el Reial Madrid encaixa un gol que és el fidel reflex del que ens passa a tots pel cap en aquesta mateixa situació “Massa aviat”. I ho fa sigui el minut que sigui perquè els fets li donen la raó, aquests últims anys, amb els gols agònics de Sergio Ramos i les remuntades inversemblants dels blancs.

I a Mestalla en aquest partit ajornat el tuit prenia més sentit que mai. I no una vegada, sinó dues. Només portàvem vuit minuts de partit que el Madrid perdia dos a zero contra el València. Quedaven més de 80 minuts. I jo ho llegia i reia, pensant que aquest partit ja l’havia vist moltes vegades. Perquè sabia que es faria molt llarg i més quan a punt d’arribar al descans Cristiano Ronaldo, amb un gran gol, les coses com siguin, aconseguia retallar les distàncies. Quedava tota una segona part i arribava el gran dubte dels culers: firmem l’empat? Molts segur que, com jo, ho haurien fet.

Però alguna cosa està passant que això ja no és el que era. Vam veure un Madrid desordenat, sense idees clares en atac, amb canvis difícils d’entendre i amb un Zidane a qui se li ha pansit la flor. Diversos córners als últims minuts, però aquesta vegada sense trobar el cap miraculós de Sergio Ramos. El Madrid torna a ser un equip normal, que si juga malament no guanya. Al contrari.

I en canvi el Barça s’ha madriditzat més que mai. Juga de manera directa, depèn de les seves estrelles i guanya sense merèixer-ho. Per exemple a la tornada de les semifinals de la Copa del Rei: l’Atlètic va ser millor però el finalista és l’equip de Luis Enrique. O l’últim partit de Lliga, en què jugant de manera horrorosa el Barça va sumar els tres punts de penal i a l’últim minut. Una situació que genera una mica de malestar en els culers de tota la vida. El que tanta ràbia feia quan ho veies fer al teu rival, ara ets tu qui ho viu.

Piqué aquesta setmana ho ha deixat clar quan ha dit que han de retornar als orígens, amb el joc amb què se senten còmodes. Però no només això. El Barça torna perillosament als 80: les grans estrelles com Alves marxant per la porta del darrere i criticant, parlant massa d’arbitratges, esperant que el Madrid ensopegui per remuntar...

Doncs bé, ara que el Madrid ha perdut, que no passi el que també passava llavors, que el Barça quan tenia l’oportunitat era qui també ensopegava. Seria molt del Barça d’abans que ara perdés al Calderón. Pel bé dels culers, que torni el Barça d’aquests últims anys com més aviat millor.