Márquez i Austin són sinònims
Aconsegueix la quarta victòria consecutiva als Estats Units i és més líder
BarcelonaQuatre curses disputades a Austin, quatre victòries de Marc Márquez. No hi ha cap circuit que es pugui associar tan directament a un pilot com aquest. El de Cervera va fer bons els pronòstics i va imposar la seva llei en un traçat que domina a la perfecció, més bé que ningú. El bicampió del món va imposar la seva llei des del principi de la cursa de MotoGP per acabar creuant la línia de meta en solitari i ampliar distàncies al capdavant del Mundial. Ni res ni ningú li va poder fer ombra. La superioritat va ser tan gran que abans de la meitat de la carrera ja havia quedat clar qui pujaria al graó més alt del podi. Només quedava per saber qui l’acompanyaria. Finalment van ser Lorenzo i Iannone.
No és casualitat que Marc Márquez tornés a guanyar. Ho ha fet sempre i, si les coses segueixen com fins ara, ho tornarà a fer en el futur. Des del 2013 s’hi han disputat 27 sessions de MotoGP, comptant entrenaments lliures, qualificacions i carreres. D’aquestes, en 23 el més ràpid ha sigut ell. I en les que no ha obtingut el millor temps -sempre que no hi havia res en joc, només posar a punt la moto als lliures o al warm-up - ha sigut segon.
Líder de principi a fi
Austin és un traçat revirat que s’adapta perfectament a les seves condicions de pilotatge: revolts ràpids, canvis de ritme i frenades al límit. Només una recta llarga podia fer perillar les seves opcions de victòria, ja que la seva Honda no té tanta velocitat punta com les motos rivals. Però ni així. L’habilitat del de Cervera va fer la resta: va fer una bona sortida, es va situar ràpidament al capdavant i marcar el seu ritme.
Márquez només va haver de batallar contra els altres rivals a l’inici. En el primer revolt, el més delicat, va esquivar Jorge Lorenzo i va començar a encapçalar la prova. Després, el segon classificat, que aleshores era Dovizioso, va inquietar-lo a l’inici de la segona volta. Però Márquez també va guanyar aquesta batalla i va aconseguir uns metres de distància que acabarien sent decisius. A partir d’aquí, ningú més es va ficar pel mig i el bicampió va poder córrer tot sol i marcar el seu ritme. Com un rellotge, sense fallar, sense errades. Ni tan sols li va caldre gastar excessivament els pneumàtics per ser el més ràpid, i això que a cada volta que passava aconseguia un segon de marge respecte del segon classificat.
El gran grup es va partir i només van quedar dos supervivents: Iannone i Lorenzo. El de Ducati era el més ràpid en el tram inicial. En canvi, a la segona meitat, el mallorquí va superar-lo i es va escapar. Les posicions del podi van quedar definides aviat i només una errada de pilotatge dels tres, que no es va complir, les hauria fet variar. Més enrere, Maverick Viñales va fer una molt bona cursa i va guanyar el cos a cos amb el seu company de Suzuki, Aleix Espargaró. Els dos pilots van ser quart i cinquè.
Una cursa accidentada
La prova de MotoGP va estar marcada pels accidents. El primer, abans fins i tot de començar, el va tenir Jorge Lorenzo en el warm-up. El vigent campió va caure quan estava fent un intent de volta ràpida i els mecànics van haver de treballar de valent per arreglar els desperfectes. La moto va funcionar bé durant la carrera però la caiguda va fer que Lorenzo perdés una mica de confiança, la necessària per aspirar a seguir el ritme de Márquez.
Valentino Rossi també va caure de seguida. L’italià va perdre el control de la Yamaha en el tram dels revolts enllaçats quan tot just s’havien fet cinc girs a Austin. Tot i que l’accident més aparatós va ser el de Dani Pedrosa, que va xocar amb Andrea Dovizioso. El pilot d’Honda va perdre el control perquè es va esperar massa per frenar en el primer revolt, el més delicat, i la moto va anar directa a la Ducati de l’italià. Tots dos van anar per terra i van haver d’abandonar la carrera. Dovizioso, a més a més, amb un cop fort a la cama.
