Desgast a la carta del Sevilla d’Emery

BarcelonaEl Barça hauria preferit no agafar-se a aquest argument i arribar a la final de la Copa del Rei amb el perill que la final de la Champions desconcentrés l’equip. Arribar-hi amb les cames carregades d’eliminatòries tenses i jornades de Lliga difícils, amb la dinàmica d’haver estat jugant cada tres o quatre dies com s’ha fet durant tot l’any. Però l’eliminació prematura davant l’Atlètic de Madrid als quarts de final ha permès que la plantilla disputi l’últim mes de competició amb l’única distracció de la Lliga -és a dir, un partit cada set dies- i, ara, la final de Copa.

No és la situació que ha viscut el Sevilla, que dimecres a la nit encara tenia el cap a l’Europa League, la competició que ha compaginat amb la Lliga des del febrer, just quan va aparcar la Copa del Rei. Ara, només quatre dies després de l’eufòria d’haver tombat el Liverpool a Basilea (una victòria que, a més de coronar-los reis de la competició amb cinc títols en l’última dècada, els garanteix una plaça a la Lliga de Campions l’any que ve), els andalusos hauran de competir contra els blaugranes al Vicente Calderón. Ha sigut la dinàmica habitual de tot el 2016: el Sevilla ha disputat 36 partits en 140 dies. És a dir, un cada menys de quatre dies. El Barça s’ha quedat en 32.

Dimecres, però, Gerard Piqué treia importància al possible desgast del rival de cara a la final perquè, a la seva manera, el Sevilla també ha estat jugant un partit decisiu cada set dies. No a la Lliga com el Barça, sinó a l’Europa League. “Fa setmanes que Emery està fent rotacions cada jornada”, destacava el central. Concretament, des del 13 de març sembla que Unai Emery ha fet una mena de pacte de mínims amb els seus jugadors a la competició espanyola. Una victòria davant del Vila-real va deixar pràcticament encarrilada la plaça europea a través de la classificació. Llavors, el Sevilla era cinquè amb 48 punts i en tenia 9 de marge sobre l’Eibar, el primer dels aspirants a colar-se entre les set primeres posicions d’accés a Europa. A més, un empat sense gols davant del Basilea complicava la tornada dels vuitens de final i l’equip va haver de triar. Es va apostar tot a la competició continental, i l’efecte a la Lliga, on van anar jugant els menys habituals, va ser immediat: un empat, una victòria i set derrotes és el balanç dels últims nou partits.

Però Emery estava disposat a pagar aquest preu a canvi d’anar gestionant la plantilla per tenir l’equip titular com més fresc millor. Abans de la tornada de semifinals contra el Xakhtar Donetsk, que el Sevilla va acabar resolent per un clar 3-1, un onze de circumstàncies va saltar a la gespa del RCDE Stadium, on va perdre contra l’Espanyol. D’aquella alineació, només Coke jugaria després a l’Europa League. La dinàmica ja s’havia repetit en l’anterior eliminatòria, en què el Sevilla només va alinear a Mestalla quatre jugadors (Rami, Escudero, Krychowiak i Krohn-Dehli) dels que després serien titulars en el duel europeu davant l’Athletic. De fet, l’onze titular de dimecres contra el Liverpool no s’ha desgastat gens en les últimes tres jornades de Lliga: Escudero, amb 90 minuts, és qui ha jugat més, davant dels 61 de Coke i els 45 de Rami, Carriço, N’Zonzi i Krychowiak. La resta ni tan sols han jugat. Emery ha controlat al detall la fatiga dels futbolistes amb qui aspirava a aixecar dos títols. L’únic partit sencer de Gameiro a la Lliga ha sigut el derbi contra el Betis, perquè el francès s’ha guardat forces per al títol europeu. Igual que Banega o Mariano Ferreira. El cas de Vitolo és encara més radical, perquè no juga a la Lliga des del 10 d’abril, perquè no augmentin les molèsties musculars que arrossega al quàdriceps.

Els tècnics sempre admeten que les finals no computen com a desgast físic. Que el jugador, arribat el moment, té tantes ganes de competir per un títol que els 90 minuts pràcticament no pesen a les cames. La fórmula que val durant tot el curs, i que els obliga a fer rotacions gairebé matemàtiques, no és vàlida en aquesta fase de la temporada. Per si de cas, Unai Emery ha mogut la banqueta amb més llibertat que Luis Enrique i s’ha permès el luxe de repartir més protagonisme entre la seva plantilla -en part, també, perquè hi ha menys diferències entre el seu onze de gala i els seus complements-. En total són 17 els jugadors que han participat en més de la meitat de partits de la temporada en el bàndol andalús, per només 13 entre els blaugranes. Més enllà de la barrera dels 1.500 minuts, el Sevilla té 19 futbolistes, mentre que el Barça es limita a 15. Alguns blaugranes, com Suárez, Neymar, Mascherano, Busquets, Messi i Rakitic, acumulen més de 4.000 minuts, xifres que només afecten Rami entre els sevillans. Minut amunt, minut avall, la final de Copa serà el colofó d’un any llarg i exigent que el Sevilla iniciava el 6 de juliol i el Barça el 13 -amb gira transoceànica inclosa-. “Ja portem molts partits a les cames”, deia Piqué. Que el Sevilla en porti un de més, i recent, no serà cap desavantatge.