15/04/2017

D’agitador a piròman

2 min
D’agitador  a piròman

T’agradi més o menys Luis Enrique i la manera com ha fet jugar el Barça durant les tres temporades que ha dirigit l’equip, el que no se li pot negar és l’efecte agitador que la seva arribada va tenir per a un equip deprimit arran de la tragèdia de Tito i el desgavell del Tata. Va aportar benzina a un cicle que s’esllanguia i fins i tot va tenir la intel·ligència d’empassar-se l’orgull: va capitular davant Messi després d’Anoeta i va acabar conduint el Barça al seu segon triplet.

Però fins i tot les millors relacions humanes pateixen desgast, i amb el seu epitafi com a entrenador del Barça a tocar, Luis Enrique ha canviat de tàctica. Han estat tres anys d’assumir totes les culpes quan han anat mal dades i de defensar els seus futbolistes fins i tot en les nits més indefensables -Màlaga o París, sense anar més lluny-, però ara deu pensar en aquella dita espanyola del convent i la defecació.

No li falten motius a l’asturià per assenyalar els seus homes, després que dos capitans li recriminessin públicament el plantejament del 4-0 a París, de manera que ara que el seu futur ja no depèn dels jugadors, a Torí els va cobrar la factura i no es va estar de recriminar-los la falta d’intensitat competitiva a la primera part. És més: ahir, ja en fred 72 hores després del naufragi, Luis Enrique va insistir a no reconèixer cap errada tàctica -i n’hi va haver unes quantes- davant el Juventus.

Com que la bala de canviar de sistema ja la va exhaurir després de París, podria ser que ara hagi tirat de l’últim recurs extrafutbolístic que li quedava: posar els jugadors sota el focus. O potser no. Potser senzillament ja en té el botet ple de ser sempre l’únic que perdi quan es perd.

La qüestió és que diverses fonts coincideixen a definir la reunió de dimecres al vestidor del Barça com la més tensa que s’hi ha viscut en molt de temps. I és difícil intuir de quina manera l’acte de piromania de Luis Enrique pot ser una bona notícia i es pot convertir en un punt d’inflexió positiu.

És necessari reconèixer que alguns ens vam deixar enlluernar pel miratge del partit contra el Sevilla. Probablement la millor actuació del Barça -i només fa deu dies!- en una temporada que, en general, ha estat una muntanya russa de resultats i un desert futbolístic.

És aviat per plantejar-se si el Barça pot tornar a la bipolaritat i aixecar el 3-0 a la Juve, però avui mateix sabrem si la visceralitat de Luis Enrique evita que el partit contra la Reial s’assembli a l’agonia del dia del Leganés.

stats