Campiones del món però sense els beneficis de l’elit

"Volia fer INEF, però no vaig tenir la nota necessària. Si em consideressin esportista d’elit, hi hauria entrat amb un cinc”. Als seus 18 anys, Sara Planella, alumna de primer de sociologia i campiona del món de grups de xou amb el Club Patinatge Artístic Olot, ja ha viscut en carn pròpia la incomprensible situació que pateixen prop de 175 patinadores catalanes que, malgrat haver participat en campionats internacionals de grups de xou, no són considerades oficialment esportistes d’elit. “En altres esports, aquesta condició permet que se’ls facilitin els estudis o rebin suport econòmic, però a les noies del nostre equip tot se’ls complica molt”, denuncia Marta Ginès, presidenta del CPA Girona, subcampió del món de grups de xou. “No tenen cap dispensa dels estudis i han de sacrificar els caps de setmana per als entrenaments. Ni tan sols els canvien dates d’exàmens o els justifiquen absències per anar a campionats”, lamenta. “Seria just que es reconegués el seu mèrit i se’ls donés la condició d’esportistes d’elit, perquè està molt clar que ho són”, insisteix Ginès.

“El patinatge individual i en parella sí que és considerat esport d’elit, però en xou no”, aclareix Josep Sagués, president del CPA Olot, que acumula deu campionats del món en aquesta modalitat. “D’alguna cosa haurien de servir tantes medalles”, argumenta abans de puntualitzar que hi ha més clubs afectats, com ara el CPA El Masnou, cinquè en l’últim campionat del món de Novara. “Ja fa temps que en parlem amb la secretaria general de l’Esport, però això depèn del Consell Superior d’Esports i de la Federació Espanyola de Patinatge”, afirma. En tot cas, pensa que la reivindicació no els correspon a ells com a club. “L’hem de fer plegats”, insisteix.

“Lluito cada dia perquè aquestes patinadores siguin reconegudes com a esportistes d’elit i puguin tenir alguns avantatges en els estudis, com triar horaris o quedar exemptes de certs treballs”, assegura Alexandra Alba, responsable de la Federació Espanyola de Patinatge dins del programa Dona i Esport del Consell Superior d’Esports. “Però la decisió depèn d’Europa, de la FIRS”, remarca. “El principal problema és que, tot i participar en competicions internacionals en representació d’Espanya, no ho fan com a selecció, sinó com a clubs”, sosté Alba. Malgrat tot, afirma que la Federació Espanyola “està implicada en aquest tema” i confia que pugui estar resolt abans dels World Roller Games de Barcelona 2019.

“El cap de setmana abans de la selectivitat vam tenir un festival i no vaig poder estudiar un dia sencer”, recorda Sara Planella, que per anar a entrenar-se a Olot els divendres a la tarda s’ha de saltar algunes classes a Barcelona. “Abans feia natació i m’anava prou bé. Si hagués seguit, ara potser podria ser esportista d’elit, cosa que amb el patinatge no he aconseguit malgrat les hores dedicades i els títols”, comenta. Una companya seva al CPA Olot, Sandra Sotillo, de 21 anys, detecta “un greuge comparatiu amb altres esportistes que són considerats d’elit i tenen un tutor que els ajuda i negocia amb els professors si se salten classes o han de fer canvis d’examen”. “Hem après a conviure amb aquesta situació, que és molt injusta”, remarca Sotillo, estudiant de tercer de periodisme. El curs vinent deixarà el patinatge per fer un Erasmus a Suècia, però confia que “algun dia les noies que segueixen patinant en grups de xou i les que vindran siguin reconegudes com a esportistes d’elit”.

“Ens entrenem 14 hores a la setmana i participem en campionats internacionals, però aquest esforç no se’ns reconeix”, explica Mar Suy, patinadora de 17 anys del CPA Girona. Fa segon de batxillerat i més d’una vegada ha hagut d’anar a dormir a altes hores de la matinada per poder estudiar. “També he estudiat a l’autocar mentre anava a algun festival o campionat”, destaca. La seva companya Adriana Planella, de 16 anys, ha hagut de reduir les hores que dedica al patinatge individual. “És impossible compaginar-ho amb el primer de batxillerat per molt que t’organitzis el temps”, afirma.