“Cal tenir un gran respecte pel lloc cap on anem”
Els que han treballat amb Quique Cárcel el descriuen com un tècnic metòdic, amb caràcter i d’estil Barça
GironaEscollit director esportiu del Girona l’estiu del 2014, Joan Enric Cárcel Ferrer (Barcelona, 1974) és l’arquitecte d’una plantilla que ha aconseguit l’ascens a Primera després de dues temporades quedant-se a les portes. El balanç, des de la seva arribada, és immillorable. “El gran èxit és l’ambició d’aquest equip. Semblava que ja havíem tocat sostre en els últims anys però hem anat madurant tots els cops fins a aconseguir calibrar objectius més ambiciosos. Té molt de mèrit lluitar com hem fet”. Sempre en un segon pla, lluny dels focus i de les portades, Cárcel té davant un dels reptes més llaminers de la seva trajectòria: dissenyar la primera plantilla del Girona a l’elit. “És una gran oportunitat, som conscients que no serà senzill i hem de tenir un gran respecte pel lloc cap a on anem”. Per contrarestar la inexperiència, no hi ha res millor que la il·lusió. “En tenim molta i estem preparats per a l’objectiu que ens hem marcat: la permanència. Tenim les idees clares, però això no hi resta dificultat”, assegura. Sense anar més lluny, l’Alabès i el Leganés han aconseguit mantenir la categoria aquesta temporada i, els últims anys, només tres dels últims nou equips que han pujat a Primera han tornat a Segona: el Còrdova -fa tres cursos-, l’Osasuna i l’Sporting -tots dos, aquest any-, tot i que l’Eibar es va mantenir en el seu dia gràcies al descens administratiu de l’Elx. “Esclar que si som capaços d’estabilitzar-nos farem altres passos; s’haurà d’anar valorant de mica en mica”. Amb el silenci i la discreció com a característiques principals, Cárcel ja fa mesos que treballa en un projecte que continuarà dirigint Pablo Machín.
“Competir contra gegants”
El tècnic sorià, com ell mateix ha reconegut, hauria abandonat la banqueta en cas de no assolir el tan desitjat ascens. Ara, en el seu últim any de contracte, n’està negociant l’ampliació. “És qui ens ha portat fins on som avui i volem que sigui l’entrenador del Girona a Primera. Ja hi hem parlat i les dues parts estem valorant en quines condicions es pot dur a terme. Com més aviat tinguem una solució per fer-la efectiva, molt millor”.
Cárcel preveu que hi hagi entre 10 i 15 incorporacions, i això podria fer pensar que l’equip perdrà una de les seves principals virtuts, la identitat que l’ha fet créixer. Qui ho vegi així, s’equivoca. “Equilibrarem la nostra essència amb el rendiment futbolístic que exigeix aquesta categoria. Hem intentat ser el més honestos possible, aportant sentit comú a la situació real per no enganyar ningú”. La renovació de Portu i la clara intenció de fer el mateix amb Pere Pons demostren que el club vol protegir les seves fortaleses amb un ventall de possibilitats molt més ampli del que ha tingut mai. “A l’hora de negociar, ja estem acostumats a competir contra gegants. És cert que tenim opcions d’incorporar jugadors que fins ara era inviable pensar que podrien venir, però, a causa de la poca grandesa que el Girona té en l’elit, hi ha lluites a les quals encara no tenim accés”. Gorka Iraizoz ha sigut el primer d’arribar. “L’experiència serà un aspecte a tenir en compte, però també la fam. Volem crear la màxima competència entre els futbolistes per generar el màxim rendiment”.
El Girona haurà de batallar contra pressupostos i clubs enormement superiors -“El límit salarial és un aspecte que cal tenir molt en compte”, diu Cárcel- mentre espera una ciutat esportiva de la qual se sap ben poc. “Ens falten instal·lacions per entrenar a un nivell òptim i, des de la part esportiva, només vull fer entendre que afrontem un repte majúscul i que ens agradaria tenir les millors condicions possibles”. Tanmateix, la relació amb el City farà un pas endavant. “Amb el canvi de categoria hem reduït, tot i ser molt gran encara, la distància entre els dos clubs. Podem oferir minuts a jugadors que allà tenen difícil competir, i ells poden veure que els ajudem a fer-los créixer. Ens agradaria pensar en algun tipus de futbolista que abans era inaccessible”.
Amb contracte fins al 2019, Cárcel no tan sols mira el present, sinó que pensa més enllà. “Tenim idees de futur, no podem obviar que el club no és només el primer equip: tenim el futbol base, infraestructures que hem de cobrir... Al final és el patrimoni que deixarem. Nosaltres som una part del present, però qui perdurarà és l’entitat i hem de saber-la cuidar”, conclou amb la senzillesa que l’ha dut a fer del Girona un equip de Primera Divisió.
