Esports 14/05/2017

Un Barça efectiu però en mans de tercers

L’equip de Luis Enrique, amb una defensa plena de cares noves, goleja a Las Palmas però no rep cap favor del Sevilla, derrotat pel Madrid (4-1)

i
Toni Padilla
5 min
Un Barça efectiu però en mans de tercers

Cap d'EsportsRes canvia, a la Lliga. Passen els dies, s’acosta el final, i res canvia. I no són bones notícies per al Barça. L’equip de Luis Enrique va guanyar sense despentinar-se al camp del Las Palmas (1-4), però malgrat l’espectacle de Neymar, que va convertir la defensa canària en una joguina amb els seus tres gols i les seves jugades, el Madrid continua depenent d’ell mateix per ser campió de Lliga, ja que va derrotar el Sevilla al Santiago Bernabéu (4-1). I això malgrat que els andalusos en alguns moments van il·lusionar el barcelonisme amb l’amenaça un empat que hauria fet pujar les accions del Barça en aquest tram final de temporada. Però l’equip de Zidane guanya jugant bé i jugant malament. Guanya marcant molts gols o defensant malament, com contra un Sevilla innocent en atac. Però guanya, i condemna el Barça a dependre de tercers si vol ser campió.

Tant els homes de Luis Enrique com els de Zinedine Zidane inicialment semblava que decidirien els seus partits per la via ràpida, abans del descans, però un gol de Jovetic a l’inici de la segona part, que feia pujar el 2-1 al marcador, va convertir el segon temps del Bernabéu en una olla de grills amb ocasions a les dues porteries i amb els aficionats del Barça més pendents del que passava al Bernabéu que no de les jugades a Las Palmas. Però quan Cristiano va fer el 3-1 al minut 78 de partit, es va dibuixar un escenari en què el liderat del Barça pot durar fins dimecres, quan el Reial Madrid tindrà l’oportunitat de recuperar-lo al camp del Celta de Vigo. Si els homes de Zidane aconsegueixen guanyar en terres gallegues el partit ajornat per culpa del mal temps, a l’última jornada en tindrà prou amb un punt per ser campió. En tindrà prou igualant el resultat del Barça. Si empata a Vigo, en tindrà prou guanyant. En canvi, si el Celta aconsegueix derrotar el Madrid, el Barça arribaria a l’última jornada dependent d’ell mateix. Per al barcelonisme aquests dies de maig passen posant estampetes i encenent espelmes als patrons d’altres ciutats. Si les pregàries dedicades al València o el Granada no van servir de res, la del Sevilla tampoc. Dimecres tocarà fer-ho amb un Celta que ja no s’hi juga res.

Tampoc s’hi jugaven res el Las Palmas i el Sevilla, convidats a la festa del Barça i el Madrid, convertits en actors secundaris en el film del final de la Lliga. Dos equips, el canari i l’andalús, que han passat de recollir elogis pel seu bon joc a la primera volta a recollir pilotes al fons de la seva porteria després. Especialment greu és el cas del Las Palmas, que va fer pessigolles al Barça tot just 15 minuts, quan Jesé gairebé provoca una vermella de Digne. Poc més. El Barça va sortir al terreny de joc amb una defensa inèdita, ja que Piqué era a casa amb mal de panxa, Sergi Roberto sancionat i Mascherano es va lesionar a l’escalfament. Umtiti, doncs, va formar al centre de la defensa amb el debutant Marlon, que no va fallar. El brasiler, malgrat que ve del filial, ja tenia experiència al Brasil i el partit no el va posar nerviós, ni tan sols quan va veure Digne patint. El francès, de fet, es va lesionar a la segona part i André Gomes va haver d’acabar de lateral dret. Una defensa sorprenent que va rebre un sol gol, a l’inici de la segona meitat, en un partit bastant plàcid d’un Barça en què Messi no va aconseguir trobar el camí de la porteria a l’únic estadi de Primera on encara no ha marcat. I d’ocasions en va tenir, ja que el Las Palmas sempre intenta treure la pilota jugada i defensar deixant espais, tal com li agrada a Quique Setién, que es declara admirador del cruyffisme i va ordenar als seus que no deixessin d’atacar. De passada van permetre a Neymar disfrutar com un nen, gràcies, en part, al bon partit de Rakitic, que va fer-se un fart de treballar per mantenir l’equilibri en un partit mig trencat en què el Barça va guanyar amb una ganyota, ja que sabia que el Madrid tampoc fallava.

Patiment al Bernabéu

El Sevilla, malgrat que ja pensa en les vacances, va oferir més resistència que el Las Palmas i va arribar una vegada i una altra a l’àrea d’un Madrid molt efectiu en atac i afortunat en defensa. La història del partit del Santiago Bernabéu hauria pogut ser ben diferent sense les mans de Keylor Navas i la falta de punteria sevillana, ja que l’equip de Zidane es va relaxar un cop es va veure guanyant per 2-0 i es va limitar a veure com passava el temps. No va ser un bon partit d’un Madrid apàtic en alguns moments, amb rotacions pensant en els últims partits i amb un toc de murri de Nacho, que va fer el primer gol amb un xut de falta quan el Sevilla estava distret protestant. Amb un gol de Cristiano Ronaldo van passar la pressió a un Barça que llavors empatava al camp del Las Palmas. El Barça va acceptar el desafiament i també va fer dos gols abans del descans, gràcies a Neymar i Suárez. Però tot el que sigui igualar les fites blanques no és bon negoci per als homes de Luis Enrique.

A la segona part Neymar va aconseguir el seu primer hat trick de la temporada, però Cristiano va encarregar-se de tornar el cop, marcant un gol preciós, el del 3-1, quan el Sevilla creia en l’empat. Un cop dur per al Barça, que veu com per segon partit consecutiu a casa el Madrid pateix, malgrat que Kroos va acabar convertint el partit en una festa en marcar el quart al minut 83. Una golejada que no explicava el guió del partit, però sí que explicava com competeix aquest Madrid, barrejant una mica de sort, una mica de talent i molta efectivitat, especialment d’un Cristiano que acaba la temporada en plena forma. Quan es decideixen les temporades, el portuguès sempre vol sortir a la foto.

Els dos partits de Lliga que els queden als madridistes són fora de casa, on els de Zidane semblen molt fiables, ja que són els partits en els quals juga una versió teòricament més suplent però més alegre en el joc. Al Barça li queden dues bales, doncs. Dues opcions. Vigo, aquest dimecres, i l’última jornada, quan l’equip blaugrana rebrà l’Eibar i el Madrid visitarà la Rosaleda. De fet, el Màlaga, malgrat que no s’hi juga res, arriba en forma al tram final de temporada i ahir ja va empatar al camp d’un rival que s’hi jugava molt, la Reial Societat, a Anoeta.

Amb el seu triomf a l’estadi de Gran Canària, el Barça va assegurar-se com a mínim arribar a l’última jornada amb opcions de ser campió, però no sabrà fins dimecres quin és l’escenari en aquest últim acte. Es va golejar sense saber si s’allargarà l’agonia o si Màlaga serà recordat pel barcelonisme tal com es recorda Tenerife.

stats