Achille Emaná: “Estic on desitjava estar i he tornat per donar-ho tot”
Entrevista al jugador del Nàstic
TarragonaAchille Emaná (Camerun, 1982), ha tornat aquest hivern al Nàstic de Tarragona per ajudar l’equip a aconseguir la permanència a la Liga 1/2/3. Després de l’aventura a la lliga japonesa, on ha jugat amb el Tokushima Vortis de la Segona Divisió, Emana torna al rescat dels granes després d’acariciar amb ells l’ascens a la Primera Divisió. En els primers partits, tant ell com el seu germà ja han aconseguit canviar una mica l’estat d’ànim d’un equip que intentarà deixar de ser cuer al camp del líder, el Llevant (18 h).
L’equip semblava que havia fet un canvi de mentalitat contra el Lugo, quan va aconseguir guanyar, però es va tornar a encallar davant l’Osca en el partit de l’última jornada...
No crec que ens estanquéssim contra l’Osca, tots els equips són molt complicats i ells ens van plantejar un partit molt defensiu en el qual va costar molt entrar en joc. Vam intentar donar-ho tot, perquè sabíem que ens jugàvem molt davant els nostres aficionats, però no hem d’oblidar que ens costarà molt guanyar qualsevol rival.
De moment, no ha tardat gaire a ser protagonista, especialment amb el partit al camp del Lugo, on es va guanyar.
Estic cada vegada més còmode, però no soc protagonista. Intento aportar tot el que puc, la meva experiència i el meu somriure per ajudar tot l’equip. Espero que amb la feina de tots puguem sortir d’aquesta situació al més aviat possible.
¿Veu l’equip capacitat per sortir de la zona de descens, on porta tota la temporada, i aconseguir finalment la salvació?
I tant! Tenim un gran equip amb grans futbolistes, hem de creure en nosaltres mateixos i no fixar-nos en res més. Malgrat això, els arbitratges ens estan influint molt amb les seves decisions. Entenc que són humans, però a vegades s’equivoquen, com dissabte passat, quan un àrbitre va amenaçar els jugadors de la nostra banqueta. Ells ens poden dir de tot i nosaltres, en canvi, no els podem dir res.
El partit d’aquesta jornada és un partit molt complicat, contra el líder, el Llevant, i al Ciutat de València. Com l’afronteu?
Intentarem fer un bon partit i guanyar. És cert que és el líder, però tenim potencial i armes per anar-hi i endur-nos els tres punts. Crec que no ens ha de pesar el fet que estiguem a baix de tot de la classificació.
Vostè ja coneixia Juan Merino. Què ha aportat aquest entrenador a un Nàstic que estava perdut?
Quan ve un entrenador nou tots els jugadors estan més alerta i intenten donar el màxim del seu rendiment. Ens està aportant molt de caràcter, ens crida molt i això és important a l’hora d’entendre el que necessitem en una situació així.
¿Quines diferències veu en l’equip de l’any passat i en l’actual perquè el canvi hagi sigut tan gran?
No sé realment què ha passat, però l’única cosa que puc dir és que hem d’oblidar la primera volta que s’ha fet i hem de pensar a donar-ho tot per aconseguir l’objectiu de la permanència, sabent que serà molt complicat.
L’aventura al Japó no va sortir bé. Què va passar?
No va anar gaire bé l’experiència, la veritat. Ells em volien per ajudar l’equip a pujar a Primera Divisió i finalment no vaig comptar gens per a l’entrenador, vaig saber que només em volien per qüestions de màrqueting. Vaig estar sis mesos sense competir, només entrenant-me i veient els partits a la grada, i a mi això no em va convèncer gens sabent que puc estar competint i aportant el meu potencial veritable.
¿Es penedeix d’haver marxat al Tokushima Vortis?
Penedir-me’n tampoc, perquè volia viure aquesta experiència i conèixer la cultura japonesa. Tot i això, sí que és cert que el futbol japonès té un nivell molt baix, s’ha de respectar i és una altra mentalitat. El que et puc assegurar és que mai havia corregut tant.
Tarragona li ha tornat el somriure en pocs dies...
Sens dubte! És el més important per a mi i el que valoro més, estic amb la meva família, els meus companys i l’afició. He tornat per donar-ho tot al Nàstic i cada vegada que entro al terreny de joc ho faig sabent que estic al lloc on desitjava estar.
Segueix la Copa d’Àfrica, que viurà la final avui, suposo...
He seguit una mica la meva selecció, el Camerun, sobretot perquè hi ha el meu nen, l’Ondoa, que me l’estimo molt i que espero que pugui guanyar aquesta competició. Penso que a l’Àfrica encara falten recursos econòmics per impulsar molt més el seu futbol. Malgrat això hi ha molt de potencial i només cal mirar quants jugadors africans hi ha a les principals lligues europees.
