Bru Rovira: aprendre a llegir en català amb novel·les policíaques de 'La cua de palla'

BarcelonaSi poguéssim tenir la seva infància gravada en vídeo, l'àudio seria exclusivament en català però, en canvi, no ha estudiat mai la llengua assegut en una aula. Ha estat a través de la lectura i de l'entorn familiar que el periodista Bru Rovira (Barcelona, 1955) l'ha après a llegir i a escriure, tot i que diu que encara fa alguna falta.

L'aparició d'un seguit de col·leccions a partir de la creació d'Edicions 62 va fer que Rovira descobrís el plaer per la lectura. La que més endrapava era la col·lecció de novel·la negra 'La cua de Palla', fundada per Manuel de Pedrolo, que recollia traduccions de clàssics d'autors com John Le Carré o Dashiell Hammett. Un dels llibres que més recorda és 'La mare', de Màxim Gorki, que va traduir l'Andreu Nin. Hi ha llibres que no recorda en quin idioma els va llegir perquè llegia el que trobava per casa i a la biblioteca de l'escola amb tota naturalitat, ja sigués en castellà com en català.

Ha mantingut el contacte amb la cultura catalana des que té consciència. De ben petit cantava a la coral del Centre Artístic Sant Lluc cançons tradicionals en català. Quan va posar el primer disc senzill de Raimon a la gramola va quedar seduït, com tota la seva generació, amb la cançó 'Al vent'. Ja d'adolescent, i amb ganes de canviar el món, va aficionar-se a la poesia de Joan Salvat-Papasseit.

La figura clau que va desenvolupar el seu interès per la llengua va ser l'escriptor Josep Pla. "Pla em va ensenyar que el català es pot escriure d'una manera més directa, menys enrevessada. Em va ajudar a perdre-li una mica el respecte".

A l'escola Costa Llobera, on es va escolaritzar, la cultura catalana estava molt present malgrat que els continguts eren en llengua castellana i els exàmens, que es duien a terme en un altre centre, també havien de ser en castellà. Per això, va aprendre de manera autodidacta amb llibres i no el va haver d'escriure de manera professional fins que va començar a treballar al diari 'Avui'.

Segons Rovira, el català de la seva infància era més ric i plural que el d'ara. "Podia distingir els accents dels barris de Barcelona. El sectarisme i el control social han enfonsat aquesta pluralitat", assegura. També opina que la llengua és un element més de cohesió però que "el que cal és tornar a fer de la cultura un aliment, tornar a la llengua popular i recuperar aquella societat més oberta i curiosa".