El laberint legal d’Uber
L’aplicació de transport acumula més demandes que cap altre ‘unicorn’ en tribunals d’arreu del món
BarcelonaDes del seu llançament el 2009, la plataforma de taxistes amateurs Uber ha entrat en una espiral judicial que implica conductors, governs, consumidors i competidors. Només als Estats Units, la companyia s’enfronta a més de 70 demandes als tribunals federals, més que cap altre dels anomenats unicorns, les empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars. El seu model ha topat amb veus crítiques arreu del món, mentre l’empresa espera un encaix legal que no acaba d’arribar a Europa. Aquesta setmana l’aplicació de transport va iniciar les primeres vistes d’un judici que encara s’allargarà uns mesos i que podria marcar el futur camí de l’empresa -i de l’economia col·laborativa- al continent europeu.
La Comissió Europea va sorprendre dimarts passat amb la seva posició sobre el litigi al Tribunal Europeu de Luxemburg entre l’empresa nord-americana i l’associació de taxistes Élite Barcelona. Els taxistes van interposar una demanda el 2014, quan l’aplicació va entrar a la capital catalana per primera vegada, i un jutjat va portar la consulta a la justícia europea. Brussel·les, que en ocasions anteriors havia defensat les empreses de l’economia col·laborativa, ha deixat clar ara que Uber no és només una plataforma tecnològica. “No constitueix una empresa només de la societat de la informació”, va assegurar Lucía Caudet, portaveu europea de Mercat Interior i Indústria.
La decisió de la justícia europea podria posar fi a l’eterna crisi d’identitat de l’empresa: ¿És una empresa de transport? La resposta a aquesta pregunta podria tenir un impacte important per a la resta de l’economia col·laborativa a Europa, ja que implicaria avançar cap a una regulació més dura. Tot i així, cal tenir en compte que Uber ja no opera a Europa amb el model que va originar la demanda, el polèmic UberPop. Actualment, la companyia americana utilitza als mercats europeus el servei UberX -amb el qual també ha pogut tornar a entrar a Madrid-, que fa ús de conductors professionals amb llicència. Així doncs, si el dictamen europeu sentencia que l’aplicació és una empresa de transport, l’operativa d’Uber a Europa no haurà de canviar.
L’altre front que ocupa la companyia és el que té a veure amb la relació laboral entre la plataforma i els conductors. Fins ara, cap cas ha fet jurisprudència, però hi ha tribunals que han obligat Uber a reconèixer els taxistes amateurs que operen a través de la plataforma com a treballadors seus. L’últim va ser al Regne Unit, on la cort va donar la raó a dos dels seus conductors.
El litigi laboral
Aquesta decisió implicaria que Uber hauria de garantir-los vacances pagades i assegurar-se que cobren el salari mínim interprofessional, dos conceptes que xoquen amb els principis de l’economia de la demanda. La famosa gig economy - aquesta és l’expressió anglesa per referir-se al tipus de relació laboral que utilitza Uber-es basa en professionals autònoms que puguin generar ingressos a través de diferents plataformes, segons els convingui.
De fet, l’empresa és manté ferma defensant aquest model i ha recorregut la decisió del tribunal britànic. “Desenes de milers de persones a Londres condueixen amb Uber precisament perquè volen treballar com a autònoms i ser els seus propis caps”, va explicar la directora regional de la companyia al Regne Unit. La plataforma assegura que els conductors d’Uber volen mantenir la seva “llibertat i flexibilitat” per treballar quan i com vulguin.
Aquesta batalla legal no és gratuïta. Els litigis de la companyia li estan costant desenes de milions de dòlars cada any, ja que en molts casos l’empresa arriba a acords econòmics amb els demandants per evitar conseqüències més greus. Segons un recull del diari anglès The Guardian, des del 2009 Uber ha hagut de pagar fins a 161 milions de dòlars per esquivar demandes. El més sorollós d’aquests casos s’havia de resoldre l’abril d’aquest any a Califòrnia i Massachusetts, on la companyia va oferir fins a 100 milions de dòlars per resoldre el litigi amb tres conductors. No obstant, l’agost passat el jutge va rebutjar aquest acord.
¿Compensa a l’empresa aquesta despesa constant als tribunals? La ràpida expansió d’Uber -està present en més de 70 països i de 500 ciutats- té un preu, i si l’empresa vol arribar a més mercats, l’haurà de pagar. La companyia ja ocupa el primer lloc dels anomenats unicorns, i sobre el paper podria valdre ella sola més de 68.000 milions de dòlars.
