La justícia, contra les lleis laborals

BarcelonaDues sentències en contra en menys de deu dies. Les lleis laborals espanyoles s’encallen cada vegada més als tribunals: els jutges ja van tombar la meitat dels expedients de regulació que va permetre la reforma laboral, i aquesta tardor s’han tornat a posicionar clarament a favor dels treballadors en alguns conflictes que -tot i que comencen com un cas particular i individual- es poden extrapolar a milers de treballadors que tenen una situació laboral semblant a la del demandant.

Dilluns passat el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va reconèixer el dret dels funcionaris a cobrar els triennis encara que estiguin de baixa mèdica. És un revés frontal a la manera en què actua ara mateix l’administració, i obre la porta al fet que el cas concret d’aquest treballador d’institucions penitenciàries -amb 27 anys d’antiguitat- permeti a altres funcionaris reclamar els triennis que no hagin cobrat perquè es van complir mentre estaven de baixa, i fer-ho de manera retroactiva.

L’altra sentència que qüestiona el model es va fer pública el passat 21 de novembre. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va sentenciar que la prestació de maternitat o paternitat (els diners que reben de la Seguretat Social els treballadors durant aquesta baixa) han d’estar exempts de pagar l’IRPF. I tot i que no genera jurisprudència -aquesta capacitat només la té el Suprem- sí que obre la possibilitat que altres treballadors que l’hagin rebut a partir del 2012 reclamin la devolució dels diners, fet que suposaria un cop fort per a Hisenda en un moment en què l’executiu espanyol està concentrat a recaptar més impostos per omplir la caixa.

Un model laboral qüestionat

Aquestes dues sentències recents se sumen a una altra. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va fer tremolar el model laboral espanyol al setembre, després d’assegurar que els treballadors amb contracte temporal tenien el dret de rebre la mateixa indemnització per acomiadament que els que són fixos. Tot plegat podria provocar una allau de denúncies i un retorn de milers de milions d’euros, més enllà de la sensació d’inseguretat -que se sol traduir en paràlisi de la contractació o de les inversions- entre els empresaris.

El degoteig de casos dels últims mesos no és nou ni puntual. Les estirades d’orella al govern espanyol es remunten al 2012, amb l’aplicació de la reforma laboral del Partit Popular. Per als representants dels treballadors és una mostra evident dels abusos que s’han comès durant la crisi. Per a Lluïsa Montes, responsable de l’assessoria jurídica de CCOO de Catalunya, “hi ha diversos posicionaments judicials que han contradit la legislació del PP”. Montes creu que hi ha hagut dos moments clau: les sentències que van tombar els expedients de regulació i les que vetllen pels drets dels temporals. “Els empresaris van creure que amb la reforma laboral s’acceptaria tot, i els jutges van saber discriminar els abusos”, explica Montes.

L’advocat expert en dret laboral de Sagardoy, Marc Carrera, afegeix un tercer front clau: l’anul·lació de la caducitat dels convenis. “La voluntat inicial de posar data a aquests pactes no s’ha considerat igual des de la política i des de la justícia”. I afegeix que, amb el degoteig de sentències actual, “hi ha elements simptomàtics que evidencien que alguna cosa no s’està fent bé; o no transposem bé les normatives comunitàries o no seguim els cànons europeus”. Per a Carrera, el toc d’atenció de Luxemburg per la discriminació entre treballadors fixos i temporals també marca un altre punt d’inflexió: “És una segona clau de volta després de la reforma laboral i un correctiu molt important”.

Tot i que encara no hi ha un posicionament consensuat sobre aquesta qüestió entre els magistrats espanyols, la ministra de Treball, Fátima Báñez, ha convocat un comitè d’experts per analitzar-ho. “Com a mínim s’ha generat un mecanisme de reflexió, i això és bo”, opina l’advocat. Des dels sindicats, la posició és més dura: “Per desgràcia s’ha de recórrer a la justícia, fins i tot europea, per aconseguir drets laborals”, lamenta Montes.

Aquesta nova onada de sentències -juntament amb els revesos judicials que ja van tombar una part de la reforma laboral- obre la porta a la possibilitat d’un canvi en aquesta norma, que no convenç ni jutges, ni partits de l’oposició, ni sindicats. La patronal, en canvi, ha sigut molt crítica amb els magistrats en aquests processos. El debat, doncs, és als hemicicles, al carrer, a les empreses i als tribunals. “Ens trobem en un moment en què encara hi ha un conflicte d’interpretacions i aplicacions diferents; és normal en reformes tan importants”, tranquil·litza l’advocat Carrera. Els sindicats, però, creuen que és el camí: “Només canvien les lleis quan tenen moltes sentències, perquè s’hi veuen obligats”, sentencia Montes.

LES CLAUS

1. Quines lleis laborals s’han qüestionat als tribunals?

Les últimes sentències donen la raó als treballadors que han demanat cobrar triennis estant de baixa i validen que la prestació de maternitat estigui exempta d’IRPF. Al setembre, la justícia europea també va demanar que es corregeixin les diferències que hi ha en l’acomiadament de treballadors fixos i temporals; i, abans, amb la reforma laboral, les sentències també n’havien qüestionat tres dels pilars bàsics: els ERO, la ultraactivitat i l’abaratiment de les indemnitzacions.

2. Què impliquen aquestes sentències en contra?

La majoria de sentències encara es poden recórrer, però el degoteig constant qüestiona la legislació laboral, que no convenç ni jutges, ni oposició ni sindicats. Això obre la porta a debatre una nova reforma.

3. Què ha fet el govern espanyol fins ara i què opinen els experts?

La ministra Báñez ha creat un comitè que es limitarà a avaluar l’abast de la sentència europea que demana que s’equiparin els acomiadaments dels treballadors fixos i temporals. Els sindicats creuen que només canviaran les lleis si hi ha una allau de sentències, i els experts en dret laboral apunten que hi ha un decalatge entre l’aplicació de les normes i la interpretació dels jutges.