Convertir les hores extres no pagades en feines reduiria l’atur en 0,4 punts

MadridL’arribada de la crisi va suposar una caiguda molt acusada del nombre d’hores extres que feien els treballadors espanyols. La caiguda de la producció en moltes indústries, sumades a les retallades de pressupost que van dur moltes empreses a portar un control més estricte dels horaris dels seus empleats, va provocar que aquesta feina després de la feina es reduís, fins i tot en una proporció més gran del que va augmentar la taxa d’atur -això en un dels països europeus on més va pujar la desocupació-. Però la reducció de les hores extres es va concentrar en les remunerades, que van caure en molta més proporció que les no remunerades, que pràcticament han recuperat el vigor que tenien abans de la crisi, segons un informe del sindicat Comissions Obreres (CCOO).

L’any passat, els treballadors espanyols van fer 3,5 milions d’hores extres setmanals a la feina que no van cobrar. Això suposa un increment del 17% respecte als 3 milions d’hores extres no remunerades que es van treballar a l’Estat el 2014, i també suposa superar el nombre d’hores treballades fora de l’horari habitual que es van cobrar, que va ascendir als 2,8 milions. El 2008 el panorama era molt diferent. L’àmplia majoria de les hores extres que es treballaven a Espanya es cobraven. Així, aquell any, quan la crisi començava a fer els primers estralls, els empleats van fitxar més tard del que els tocava fins a arribar als 5,7 milions d’hores remunerades, mentre que les no remunerades es van quedar en els 3,7 milions d’hores.

Aviat, però, i a mesura que la crisi s’allargava, aquest equilibri es va anar invertint, i el 2012 les extres no cobrades ja van superar les remunerades. Així, des d’aquell 2008 i fins a l’any passat, segons CCOO, el nombre d’hores extres remunerades s’ha reduït en un contundent 56%, mentre que les no remunerades han caigut només un 5,4%. “S’han precaritzat les condicions laborals: amb dos milions menys de treballadors es continuen fent un volum similar d’hores extres no pegades, al mateix temps que s’ha reduït a la meitat el nombre d’hores pagades”, afirma l’estudi, fet per Luis Zarapuz, economista del gabinet tècnic confederal de CCOO.

En total, el nombre d’hores extres no remunerades que es van fer l’any passat equivalen, segons els càlculs de l’informe, a 87.000 llocs de treball. És a dir, si tots els empleadors que sotmeten els seus treballadors a la “il·legalitat” de fer-los treballar sense cobrar, es reduiria en gairebé quatre dècimes la taxa d’atur. Pel que fa al total d’hores extres que es fan a l’Estat -és a dir, incloent-hi també les remunerades-, equivalen a un total de 156.300 nous llocs de treball. Això és igual a gairebé 0,7 punts de l’atur, en termes de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

“Explotació laboral”

El sector que concentra més hores extres no cobrades és, segons l’informe, el dels serveis. CCOO atribueix aquesta coincidència a la menor presència sindical en aquesta branca d’activitat. De fet, mentre que en sectors com la construcció el nombre d’hores impagades ha caigut des del 2008, en el sector serveis s’ha incrementat fins a tal punt que si fa 8 anys les hores impagades suposaven el 47% del total en aquest sector, el 2016 s’havien disparat fins al 60%, segons l’informe.

“El perfil de les hores extres no pagades que es fan a Espanya no s’ajusta a les característiques habitualment associades a la precarietat laboral, els contractes temporals i la jornada parcial, sinó que són una característica de clara explotació laboral -denuncia Zarapuz-. I té característiques molt marcades: principalment homes, assalariats privats del sector serveis, amb un contracte indefinit, i que treballen a jornada completa”.