El contracte únic que vol Brussel·les no té precedent a Europa
Els experts veuen viable però arriscat tenir un sol model contractual a Espanya
BarcelonaEl contracte únic que el comissari europeu d'Ocupació, László Andor, ha receptat al mercat laboral espanyol aquesta setmana seria, si s'apliqués, un experiment insòlit a l'Europa comunitària. La fórmula d'una sola modalitat contractual -que no faci distincions entre treballadors fixos i eventuals- no s'aplica a cap país europeu, segons confirmen a l'ARA fonts comunitàries. Tot i això, fa temps que la proposta circula a Brussel·les cada cop que s'obre el debat sobre la fragmentació que hi ha en alguns mercats de treball, com ara l'espanyol, on Brussel·les veu una escletxa excessiva entre les condicions dels treballadors indefinits (els fixos) i els temporals.
Experts consultats per l'ARA coincideixen en la falta de casos comparables a Europa, arribat el cas que el govern espanyol (que és contrari a la mesura) canviés d'opinió i estudiés aquesta via. Només Dinamarca presenta un contracte similar, en aquest cas sense indemnització. Prendre'l com a referència, però, seria una "trampa" si no es copiés també el nivell de protecció social que reben els treballadors en aquest país un cop perden la feina, explica l'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Vidal Aragonés. Itàlia també va fer intents d'implantar-lo abans de les últimes eleccions, però el projecte va quedar aparcat.
Aragonés és crític amb els arguments que defensen un contracte únic amb indemnització progressiva lligada només a l'antiguitat i que deixi de banda les causes de l'acomiadament: "Seria instaurar l'acomiadament lliure, sense distingir les causes objectives o disciplinàries que duen a acomiadar", adverteix.
L'actual legislació laboral espanyola sí que fa una distinció entre els acomiadaments tenint en compte la causa (20 dies d'indemnització si és per causes objectives i 33 si és improcedent), un aspecte que els experts consultats coincideixen que s'ha de preservar. "No es pot tractar igual una empresa en crisi que acomiada que una que té beneficis", opina el soci del departament laboral de Roca Junyent Albert Rodríguez. Malgrat tot, reconeix que la idea d'un sol contracte "no és una solució dolenta" per acabar l'actual excés de tipus de contractes a Espanya.
La indemnització progressiva lligada a l'antiguitat del treballador és una altra de les característiques del contracte únic per acabar amb el binomi treballador fix - treballador temporal. Rodríguez defensa que la temporalitat per se no és dolenta, però que a Espanya se n'ha fet "un abús" que ha provocat la segmentació actual al mercat de treball.
Aragonés, del Col·lectiu Ronda, és crític amb els que defensen que amb aquest contracte d'indemnització creixent s'acaba la figura del treballador temporal. "El que farà és precisament incrementar la temporalitat, perquè el fet que l'extinció sigui lliure i no calgui al·legar cap causa faria que, a la pràctica, tothom fos un treballador temporal permanentment". Aragonés afegeix que la reforma laboral, que ja va abaratir l'acomiadament en tots els casos i en va ampliar les causes que el justifiquen, ja va rebaixar la protecció dels actuals empleats fixos i "l'excés de protecció" que veu Brussel·les.
Revulsiu per a l'ocupació?
El comissari Andor va tornar a llançar el debat sobre el contracte únic com a via perquè Espanya rebaixi els nivells d'atur dramàtic i comenci a crear ocupació. Però, ¿serviria aquest contracte per empènyer l'empresari a contractar? Els experts consultats per l'ARA coincideixen que no seria cap revulsiu, perquè el problema del mercat de treball no és la contractació. "Mentre no hi hagi activitat econòmica i, per tant, necessitat de mà d'obra, un nou contracte no revitalitzarà l'ocupació", diu Rodríguez. En la mateixa línia, l'advocat del Col·lectiu Ronda corrobora que ningú contracta perquè sigui "fàcil", sinó perquè ho necessita.
