L’Ajuntament de Mataró, la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havien impedit l’ampliació del centre comercial Mataró Parc, a tocar de l’autopista C-32, amb l’argument que no forma part de la trama urbana consolidada de la capital del Maresme. Un litigi que va arrencar l’any 2011, quan la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat va deixar el centre comercial fora d’aquesta trama urbana i, en la pràctica, impossibilitava la seva ampliació, i així ho va reconèixer l’alt tribunal català.
Però ara el Tribunal Suprem ha esmenat la plana i ha emès una sentència -amb una interlocutòria aclaridora afegida- en la qual deixa clar que “no pot ser denegada l’autorització per a la seva ampliació o reforma” al Mataró Parc per la seva exclusió de la trama urbana. Així, l’alt tribunal espanyol estima el recurs que va presentar l’empresa propietària d’aquest centre comercial, General de Galerías Comerciales.
L’empresa està controlada per l’empresari Tomás Olivo -que va ser investigat en l’operació Malaya, però va quedar absolt- i té diversos centres comercials a tot l’Estat, entre els quals La Cañada de Marbella. L’empresa va inaugurar el Mataró Parc l’any 2000. Un centre de 140.000 metres quadrats construïts, amb 5.000 places d’aparcament, accessos a peu i 70.000 metres quadrats destinats a establiments, dels quals 18.000 són un hipermercat Alcampo i la resta botigues i una dotzena de sales de cinema. Des de fa temps, i així ho explica l’empresa, es vol fer una ampliació de 30.000 metres quadrats per a establiments de mitjana superfície de bricolatge, decoració i llar, jardineria, joguines i serveis de l’automòbil.
Legislació europea i espanyola
El Suprem, en la sentència, justifica la seva postura bastant-se en la legislació europea -que en les seves directives i el tractat de funcionament de la UE estableix la llibertat d’establiment- i en la llei del 2014 aprovada pel govern de Mariano Rajoy de mesures urgents per a la reactivació econòmica i unitat de mercat. A més, el tribunal critica la llei catalana del 2009 -utilitzada per impedir l’ampliació- per “camuflar” les limitacions comercials “sota argumentacions urbanístiques, mediambientals o de protecció del patrimoni històric i artístic”.
