Robert Jones: “Inverteix en sectors tocats”

BarcelonaRobert Jones (Brighton, 1970) és gestor de fons. Aquestes tres paraules reflecteixen de manera poc dramàtica el fet que la vida professional de Jones consisteix a invertir diners per un valor total de 589 milions d’euros. Entrevistat a la seu barcelonina d’UBP, l’entitat privada suïssa on treballa, no amaga la satisfacció pels contrastos tèrmics entre Londres, on viu, i la capital catalana.

Els mercats van advertir durant mesos del desastre d’una victòria de Trump. I quan va arribar a la presidència, la borsa va arribar a màxims. Ens ho explica?

Si mires l’últim any, hi ha hagut una sèrie de fets xocants. El primer va ser el Brexit. Els mercats van reaccionar molt malament durant un parell de dies. Però després es van adonar que la vida segueix, que l’economia anava bé i es van recuperar. Quan va guanyar Trump, el mercat i els inversors ja tenien el risc al cap, i van estar sorpresos però no xocats. Són exemples de la rebel·lió antiestablishment global que vivim.

També a Europa.

L’austeritat ha sigut molt impopular a Europa. La gent vol acabar amb això i utilitza el seu dret democràtic per anar-hi en contra. És un moviment populista. Aquest és el gran problema de l’eurozona: no és sostenible si la gent no està contenta. I a Europa vivim un període d’estancament, en què les noves generacions viuen pitjor que les que les han precedit. I per arreglar-lo, hi ha la immigració, que permetria fer créixer la població i l’economia. Però és impopular i la gent culpa la immigració dels problemes.

Què mira abans d’entrar en una companyia o sector?

El més important és entendre la companyia on entrem, posar-nos a la seva pell. Visitem unes cent companyies a l’any. Algú va dir que l’escriptori és un lloc molt perillós des d’on mirar el món, i hi estic d’acord. També mirem els punts d’inflexió de les companyies: una empresa o una indústria que passa un mal moment pot començar a actuar de manera més racional. És el que ha passat amb el sector del petroli, que ha estat molt fluix durant un llarg temps. Les empreses gastaven molt alegrement. No havien d’esforçar-se gaire. Ara miren de ser més eficients, més prudents. O el sector miner: l’any 2006 anava molt bé i un directiu em va dir que molt pocs executius del sector volaven en classe turista. Això suggeria que les coses eren massa fàcils; el sector va anar malament poc després.

En què ens recomana invertir?

En sectors tocats que ho estiguin passant malament però que estiguin canviant els comportaments. Aquí és on s’ha d’invertir.

Més secrets?

El factor generacional. Els nascuts entre el 1985 i el 2000 busquen més autenticitat i estan menys vinculats a les grans marques, els agraden les marques locals. Com que comencen a tenir diners, això ens ha de preocupar com a inversors. Estem començant a mirar companyies que gestionen bé això. Un exemple és Inditex: és present en molts països i té una àmplia oferta per a gent jove. Ens agraden les empreses que globalment atenen aquesta generació.

La seva cartera de valors ho reflecteix?

Sí, intentem trobar companyies que es beneficien d’això: creixeran durant més temps. A Europa no tenim els Amazon o els Google, tenim Inditex, empreses com Louis Vuitton o Gucci en poden treure partit. Tenim empreses de begudes com Rémy Cointreau: el conyac és molt popular entre els millennials als Estats Units o a la Xina.

Li preocupa el procés sobiranista català? Preocupa als mercats?

Hi ha èpoques en què els inversors en són més conscients perquè és als mitjans. És un altre exemple d’infelicitat política a Europa. Els inversors saben que és potencialment un gran problema per a Espanya. En som conscients i pot haver-hi un moment en el futur en què hàgim de pensar què significa això per a nosaltres com a inversors.

Es preocuparia si fos català?

No ho crec. Potser estaria frustrat. Al Regne Unit tenim la qüestió escocesa: molta gent està tipa d’estar lligada al Regne Unit i no tenir plena independència democràtica. Això existeix en un cert nombre de països arreu del món i la gent té una veu creixent i està sent escoltada. Però no em preocuparia: Catalunya està en una posició forta, és exitosa i econòmicament rica. I mira, vinc de Londres, el temps aquí és meravellós.