“La manera com s’ha fet desaparèixer el Popular és força irregular”

BarcelonaDurant els vuit anys que va treballar a la City de Londres li va quedar clar quina és la imatge que tenen allà dels professionals espanyols de les finances: uns fanfarrons amb poca formació. Robert Casajuana (el Papiol, 1971) és economista, inversor i director acadèmic d’Isefi, una de les poques escoles de finances homologades per formar i acreditar treballadors de banca. A partir de l’any que ve, una normativa europea (el MiFID 2) obliga tots els empleats a tenir un títol específic per continuar treballant a la banca.

¿La caiguda del Popular li ha provocat una mena de déjà-vu dels pitjors moments de la crisi?

Des de dins del sector financer jo no tinc la sensació que sigui exactament el mateix, perquè no hi ha un problema d’efecte contagi. El 2012 vam tocar fons, la situació ha millorat molt i, tot i que encara surten casos com aquest, ara no crec que això torni a ser una poma podrida que es pugui escampar pel sistema financer.

I així, què són? ¿Les últimes seqüeles?

Exacte. Guindos va dir que el Popular ja s’hauria d’haver rescatat el 2012, però no es va fer. Durant molt de temps es deia que era el banc més rendible del món. Quan el gestionaven els Valls Taberner era l’exemple d’una entitat mitjana molt ben portada. La manera com s’ha fet desaparèixer el Popular és força irregular.

Per què?

No s’ha fet d’una manera oberta, ni amb una licitació pública, crec que hi ha hagut molta pressió de Brussel·les i de la resta del món perquè encara hi ha latent el problema de la banca a Itàlia. Allà també han fet ampliacions de capital, com el Popular, i tampoc se’n surten. S’ha volgut solucionar tot ràpid, amb un tallafoc, però tinc dubtes que sigui la manera més correcta.

Ja no queda cap més problema?

L’únic banc on hi pot haver problemes és Liberbank. Si s’entra en pànic i els dipositants retiren recursos no sé si podran cobrir-ho amb els diners que tenen. Tenen problemes de dotació de préstecs dubtosos: el Popular tenia un 30% cobert, i ells, un 29%, mentre que el Santander, per exemple, en té un 65%. Tot i això, també seria un problema encapsulat, sense risc de contagi.

Cobraran els clients del Popular?

Només si fan soroll. El Santander és un banc fort i només pagarà si això li pot fer mal pel que fa a reputació.

S’ha qüestionat molt la gestió del Popular. És que no hem après res?

Malauradament sembla que els banquers no han après gaire de la crisi. La formació financera a Espanya i les tècniques de governança corporativa a les entitats són tirant a baixes. Hi ha grans gestors però la majoria de gent troba feina gràcies a familiars o amics, en banca també.

Massa amiguismes, vol dir.

Força, les famoses portes giratòries. El més evident va ser amb les caixes d’estalvis: hi havia gent a la direcció d’una caixa que no sabia conceptes bàsics de finances i seguim en aquesta línia. A classe veiem directors d’àrea o d’oficina amb una idea molt vaga del que és el deute perpetu o el deute subordinat. Hi ha gent molt vàlida en el tracte amb el client que no sap calcular un interès compost, que és bàsic per capitalitzar. També ens hem trobat directors d’oficina que no saben quin avantatge fiscal té un fons d’inversió o que confonen un bo amb una acció, i no entenen que finançar i ser propietari són coses diferents.

És greu, això.

Molt. Hi ha casos de mancances importants. No seré gaire optimista, ara, però és que jo crec que fins i tot els que estan ben formats, que també n’hi ha, per descomptat, també són víctimes del sistema. La retribució per bonificacions lliga els banquers a vendre certs productes financers.

A qui han donat classes?

Hem format gent de Vida Caixa, de Bankia, de Mediolanum, de CatalunyaCaixa o de Mapfre, entre d’altres. Ara amb la nova normativa esperem una allau de matriculacions.

Digui’m, almenys, un bon gestor.

No voldria dir noms però a Londres hi vaig veure gent molt preparada i ambiciosa. Tenim mala fama, els del sud, però hi ha gent bona. La nissaga dels Botín, per exemple, ho han fet bé. Són agressius, però quan Espanya estava tancada el Santander ja va arribar a acords a l’estranger.

I mals gestors?

[Riu.] Ron i Saracho? Bé, jo penso que els problemes del Popular venien d’abans. Com a mals gestors destacaria els de Caja Madrid, Blesa i companyia. En general, els gestors espanyols tenen un punt de fanfarroneria i, en canvi, després els colen un gol darrere l’altre. Hi ha unes quantes operacions que han fet a Miami, els de Sa Nostra o els de Caja Madrid mateix, que han sigut una ruïna per a les entitats espanyoles.

Falta educació financera?

Molta: aquí, ni a la televisió, ni a casa, ni a les escoles se’n parla. Al carrer només es parla de si toca o no toca comprar-se una casa, de les diferències entre llogar i comprar... però de finances? No se’n parla gens! Jo penso que és l’entorn del país, a Londres el més normal del món és que un nano de 18 anys llegeixi revistes especialitzades en fons d’inversió o en finances, i aquí no.