Linde va donar dades desfasades per no pagar les clàusules terra
MadridEl Banc d’Espanya va enviar al govern de Mariano Rajoy el desembre del 2015 un informe -al qual ha tingut accés l’ARA- per presentar davant el Tribunal Europeu de Justícia. Aquest informe defensava la sentència del Tribunal Suprem del maig del 2013 contrària al fet que l’anul·lació de les clàusules terra fos retroactiva, perquè això podia suposar un risc “per a l’estabilitat financera” espanyola en aquells moments. Davant la proximitat de la sentència del tribunal amb seu a Luxemburg, el Banc d’Espanya va pintar els perills del maig del 2013 per al sistema financer i la recuperació, malgrat que ja havien passat dos anys i set mesos.
L’informe del banc emissor, del qual és governador Luis María Linde, es va enviar a la secretaria del Tresor i Política Financera del ministeri d’Economia, i havia de “valorar la raonabilitat econòmica de l’argument utilitzat en la sentència del Tribunal Suprem en relació amb els efectes eventuals que hauria tingut l’aplicació retroactiva del contingut de la sentència” .
L’informe adverteix que per això s’ha de situar en el context del maig del 2013 i assenyala: “L’execució del procés de recapitalització va començar el desembre del 2012 i es va estendre fins a l’abril del 2013”. I raona que “l’eventual atribució del caràcter retroactiu a la sentència del 9 de maig del 2013 per part del Tribunal Suprem, només uns dies després que es tanqués el procés de recapitalització, hauria tingut sense cap dubte efectes summament nocius per a l’estabilitat financera a Espanya, tal com va recollir la mateixa sentència”. Per què? Primer perquè el tema de les clàusules terra no es va tenir en compte en els denominats stress test o proves de resistència realitzats per determinar les necessitats de capital del sector financer espanyol.
“La capacitat d’absorció de pèrdues va ser estimada a partir de la posició de capital de les entitats a l’inici de l’exercici i del marge d’interessos previst en el citat horitzó, sense tenir en compte els eventuals efectes derivats de l’eliminació de les clàusules terra”, diu l’informe. I, esclar, la retroactivitat “hauria posat en dubte la validesa de les xifres de capitalització determinades en l’exercici de resistència, i hauria reobert el debat sobre la necessitat d’ajudes públiques addicionals”.
Risc per al sistema financer
L’impacte de la retroactivitat el maig del 2013 “hauria sigut aproximadament de 5.000 milions d’euros en el sistema [...], un import superior o molt proper al benefici abans d’impostos registrat el 2013”. Però afegeix: “L’impacte per al període que va del maig del 2013 al desembre del 2015 pujaria a uns 2.600 milions addicionals”. El Banc d’Espanya sosté que “la supressió d’aquestes clàusules el 2013 hauria implicat la insuficiència del procés de recapitalització i reestructuració”, i això hauria suposat un “nou repunt de la incertesa sobre el futur del sector bancari espanyol”. I vaticina retrospectivament que “s’hauria produït una valoració a la baixa de les entitats per part d’analistes i inversors i una revisió de la qualificació de les entitats per les agències de qualificació [...] amb un efecte de contagi de la prima de risc espanyola”.
La conclusió, el desembre del 2015, sobre què hauria passat si s’aplicava el 2013 la retroactivitat de les clàusules terra és que “podria haver minat la capacitat del sistema bancari espanyol de contribuir a la recuperació econòmica i al benestar dels ciutadans, amb conseqüències negatives des del punt de vista de l’estabilitat financera i del creixement de l’economia d’Espanya”. Sembla clar, a la llum d’aquest document, que la Fiscalia del Suprem va comprar el maig del 2013 els arguments del Banc d’Espanya sobre els riscos per a l’estabilitat financera, ja que va defensar la irretroactivitat.
La xifra de beneficis que determina l’informe per al 2013 reflecteix una part de la realitat. Els beneficis abans d’impostos van arribar a 4.156 milions, però s’hi han de sumar els actius fiscals diferits, 4.658 milions, cosa que dona un benefici després d’impostos de 8.790 milions. El 2014 el benefici abans d’impostos va arribar a 13.063 milions i el 2015 a 10.754 milions. Però aquestes dades no són al document. El Tribunal de Luxemburg va ser il·lustrat amb aquests arguments però, a diferència de la Fiscalia i la sala civil del Suprem, els jutges europeus no ho van comprar.
