L’Airef reclama al govern espanyol que suprimeixi el FLA
BarcelonaTot i tenir només tres anys de vida, l’Airef, el supervisor fiscal creat a Espanya per imposició de la troica, s’ha convertit en un dels pocs actors que aixequen la veu en la política fiscal del govern espanyol sense por de represàlies. El seu president, José Luis Escrivá, va tornar ahir a qüestionar les polítiques del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i va reclamar “l’eliminació progressiva dels mecanismes de finançament extraordinari”.
El 2012 el govern espanyol va crear el fons de liquiditat autonòmic (FLA), una eina per rescatar les comunitats sense accés als mercats. Però un cop passada la tempesta, a Hisenda li va agradar tant controlar l’accés de les comunitats als mercats que fins i tot va empènyer les autonomies no rescatades a finançar-se a través del fons de facilitat financera (FFF), que, de forma resumida, era un equivalent del FLA per a comunitats que sí que podien accedir als mercats.
Ahir José Luis Escrivá va qüestionar aquestes eines en considerar que no propicien “el desenvolupament de la corresponsabilitat fiscal”. Les comunitats gestionen moltes més competències que diners, cosa que les fa dependents del finançament que arriba de l’Estat, i per tant aquesta corresponsabilitat fiscal no està gaire desenvolupada. Per al president de l’Airef -que està enfrontat als tribunals amb Hisenda en considerar que el ministeri li bloqueja l’accés a la informació que necessita per fer la seva feina-, la reforma del model de finançament que tot just ara l’Estat s’està començant a plantejar és “una ocasió per implicar totes les administracions públiques en el cicle pressupostari”, segons va explicar en una conferència a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). De fet, l’Airef ha sigut un dels organismes que han liderat la petició perquè es revisi el model de finançament, que en teoria s’hauria d’haver modificat el 2014 però que fins ara l’Estat no ha volgut tocar.
Les peticions de l’Airef també han coincidit amb les que feia la Generalitat en altres ocasions, com per exemple quan el Govern demanava uns objectius de dèficit diferenciats per comunitats. L’Estat, però, només ho va permetre el 2013.
El PIB espanyol frena
D’altra banda, ahir l’Institut Nacional d’Estadística va confirmar que l’economia espanyola va créixer un 3,2% l’any passat, exactament la mateixa taxa que el 2015 i per sobre de les previsions que hi havia inicialment. L’economia espanyola ja acumula 12 trimestres (és a dir, tres anys) de creixement econòmic. Ara bé, aquest creixement està perdent força, com s’observa al gràfic. A principis d’any Espanya creixia gairebé mig punt percentual més (4 dècimes) que al final.
El Fons Monetari Internacional, que ahir va publicar un informe sobre l’economia espanyola, va aplaudir les reformes que ha aplicat el govern central i va assegurar que, sense les retallades de salaris, l’Estat hauria destruït 900.000 llocs de treball addicionals, de manera que el nombre d’aturats s’hauria situat a tocar dels 7 milions.
Amb tot, l’FMI va reclamar que Espanya gestioni millor els sistemes públics d’ocupació perquè hi adverteix ineficiència: actualment són les comunitats les que s’encarreguen dels sistemes públics d’ocupació, però els diners depenen de l’Estat.
