Dependència nuclear

Barcelona“L’objectiu del Govern és que quan acabi el període tota l’energia pugui ser renovable i, per tant, no nuclear”. Així s’expressava el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, quan va presentar el pla nacional per a la transició energètica. Però, ¿Catalunya pot viure sense generació elèctrica nuclear? Ara per ara, segur que no, perquè més de la meitat de l’energia elèctrica que es genera a Catalunya, en concret el 54%, té origen nuclear. En el conjunt d’Espanya la proporció és molt inferior, al voltant del 21%.

El debat torna a estar sobre la taula. D’una banda perquè el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha donat el vistiplau a la reobertura de la central nuclear de Garoña, el primer reactor espanyol que va tancar. La reobertura, no obstant, necessita l’autorització del ministeri d’Energia i de fer-hi unes inversions que pugen a més de 150 milions que les empreses propietàries encara s’estan pensant si faran. Allargar la vida útil de la central segueix sent més barat que desmantellar-la, que pot costar uns 600 milions.

El pla nacional per a la transició energètica plantejat pel Govern preveu que l’any 2050 a Catalunya tota l’energia elèctrica sigui renovable i sense emissions. L’objectiu és clar, però com arribar-hi ja és més difícil. El conseller Baiget va assegurar que està disposat a plantejar el debat sobre com s’ha de substituir l’energia d’origen nuclear per altres fonts d’energia, tenint en compte que s’ha de mantenir en tot moment la garantia de subministrament i la seva qualitat.

El pla no dona solucions. Deixa per al debat polític i social el paper que han d’acabar tenint l’energia nuclear i el gas durant la transició al model renovable. Però un dels esculls més importants és l’escàs desenvolupament de les energies netes a Catalunya. El Principat, que en l’última dècada del segle XX va liderar la implantació de les renovables a Espanya, ha caigut al setè lloc en eòlica i el vuitè en fotovoltaica entre les comunitats de l’Estat.

La diferència és clara. A Espanya l’eòlica aporta el 18% de l’energia elèctrica, a Catalunya només el 6%. I la solar fotovoltaica, que a Espanya té una quota de gairebé el 5% de la generació, a Catalunya aporta poc més d’un 1%. Assolir els objectius comportarà, doncs, un gran consens polític i social, sobretot per vèncer els recels del territori a la instal·lació de parcs eòlics i solars, a més d’una inversió important.

Falta de voluntat política

L’enginyer, empresari i professor Joan Vila, que presideix la comissió d’energia de Pimec, creu que l’objectiu d’arribar al 2050 amb tota la producció elèctrica d’origen renovable és assolible. I tampoc creu que s’encarís gaire l’electricitat, però no hi veu “voluntat política”: “Ara per ara, les nuclears a Catalunya tenen molt de futur”.

Vila creu que per arribar al 2030 amb un 50% de generació renovable caldria prescindir de dos dels tres reactors nuclears que hi ha a Catalunya. “Si no es comença a treballar ara mateix no es podrà fer”, avisa. Per això titlla el pla per a la transició energètica de “brindis al sol”.

Substituir les nuclears no és gens fàcil. La potència conjunta instal·lada a Catalunya dels dos reactors d’Ascó i del reactor que està funcionant a Vandellòs és de 3.147 megawatts. Per substituir aquesta capacitat caldria instal·lar 6.000 megawatts fotovoltaics i 5.000 d’eòlics més dels que hi ha ara, segons Vila.

I aquestes noves instal·lacions no es poden fer en qualsevol lloc, s’haurien de fer en solars al sud de Tarragona i Lleida, on hi ha més hores de sol; mentre que l’eòlica s’hauria de centrar en els dos extrems del país, a l’Empordà i a l’Ebre, on hi ha més hores de vent, i dins del mar. “Cal una estratègia, s’ha d’explicar al territori que això no és tan dolent”, indica Vila.

Un altre factor és el cost de mantenir les nuclears obertes. Després del desastre de Fukushima, les inversions en seguretat s’han multiplicat. L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), la gestora dels reactors catalans participada per Endesa (85%) i Iberdrola (15%), hi destinarà fins a 100 milions entre el 2016 i el 2017. En el cas de Garoña, malgrat que no hi ha hagut un posicionament oficial de les empreses propietàries (també Endesa i Iberdrola), diferents mitjans han especulat amb la possibilitat que no vulguin reobrir-la per la dificultat per recuperar les inversions. Vandellòs i Ascó, per la seva banda, hauran de renovar l’autorització el 2020 i el 2021 i entre el 2024 i el 2028, i compliran els 40 anys de funcionament considerats com a vida útil, malgrat que es podrien allargar.