FISCALITAT
Economia 18/02/2017

El Constitucional liquida l’impost municipal sobre la plusvàlua

La taxa només es podrà aplicar si hi ha guanys en la venda de l’immoble, però no quan perd valor

Manuel Altozano
4 min
El Constitucional liquida l’impost municipal sobre la plusvàlua

MadridL’explosió de la bombolla i la crisi immobiliària van demostrar que el que s’havia dit sempre, que els pisos no perden mai valor, era completament erroni. Malgrat tot, els propietaris que han hagut de vendre els seus immobles a un preu inferior al que van pagar anys enrere havien de pagar igualment l’impost municipal sobre una plusvàlua que no existia. El Tribunal Constitucional va liquidar ahir aquesta possibilitat en considerar que és contrària al principi de capacitat econòmica, recollit a l’article 31.1 de la Constitució.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La sentència de l’alt tribunal només fa referència a l’impost sobre la plusvàlua del territori sota la jurisdicció de Guipúscoa, però afectarà la normativa estatal (concretament la llei d’hisendes locals, on queda recollida) i obligarà el govern espanyol a reformar-la, ja que estableix la mateixa fórmula. L’import d’aquest tribut es calcula objectivament a partir del valor cadastral de l’immoble juntament amb els anys que el propietari ha gaudit de l’espai. El resultat fins ara era que, tot i que es perdessin diners en l’operació, l’impost sempre sortia a pagar. Després d’abordar una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat contenciós administratiu de Sant Sebastià, el ple del TC ha arribat a la conclusió que aquesta obligació de pagar en cas que no hi hagi plusvàlua és inconstitucional.

Així es va decidir perquè atempta contra l’article 31.1 de la norma fonamental, que estableix que “tothom contribuirà al sosteniment de la despesa pública d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori”. Els magistrats asseguren a la sentència que “en cap cas el legislador podrà establir un tribut tenint en compte actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”. I en moltes vendes d’immobles aquesta riquesa real o potencial és simplement “inexistent, virtual” o, directament, “fictícia”.

La sentència insisteix que en la fórmula de càlcul de l’impost, que estableix el pagament en qualsevol cas, hi hagi pèrdues o no, “li falta tota justificació raonable” perquè “s’estan sotmetent a pagar impostos actes inexpressius de capacitat econòmica”. “És important tenir present que el principi de capacitat econòmica actua com a límit davant la llibertat del legislador a l’hora d’establir i configurar l’impost”, conclou la sentència.

La sentència té un origen en el recurs que va presentar una empresa d’Irun (Guipúscoa) que el gener del 2014 va vendre’s un immoble per 600.000 euros, quan l’any 2003 l’havia comprat per valor de 3,1 milions d’euros. Tot i que no va obtenir cap plusvàlua (va perdre 2,5 milions d’euros en l’operació), l’Ajuntament va demanar-li una liquidació per l’impost municipal de 17.899,44 euros.

Com afecta a Barcelona?

Cal recordar que per als ajuntaments aquest impost representa una font d’ingressos important. L’impost grava l’augment del valor dels terrenys o immobles, però durant la crisi, probablement per primer cop a Espanya, els pisos van perdre valor. Segons un càlcul de BMO Advocats, entre el 2009 i el 2015 el preu dels pisos va caure un 15%, mentre que la recaptació global a Espanya per aquest impost va augmentar un 100%. Després de presentar la seva reclamació, el jutge va decidir presentar aquest assumpte al Constitucional, que, dos anys més tard, ha donat la raó a l’empresa afectada.

En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, la recaptació per aquest impost ha pujat a 431 milions d’euros en els tres últims anys. De fet, a Catalunya la majoria de consistoris mantenen aquest gravamen amb la formulació actual, que només el 2015 va aportar un total de 405 milions als municipis.

LES CLAUS

1. Què diu la sentència del TC?

El Tribunal Constitucional fa referència al cas d’una empresa de Guipúscoa que va vendre per 600.000 euros un immoble que havia comprat per 3,1 milions d’euros. Tot i que va perdre diners en l’operació, l’Ajuntament li va demanar gairebé 18.000 euros per l’impost. Ara el Constitucional diu que això no pot ser i que només s’haurà de pagar en cas que hi hagi guanys per la venda de l’immoble. Segons el tribunal, l’obligatorietat de pagar l’impost és contrària al principi de capacitat econòmica que recull l’article 31.1 de la Constitució espanyola. Això obligarà el govern espanyol a reformar la llei d’hisendes locals, que recull el càlcul actual, per adaptar-se a la sentència.

2. Com es calculava fins ara l’impost sobre la plusvàlua?

La fórmula per calcular-lo és un dels arguments contra el tribut. Es parteix del valor cadastral de l’immoble i se li aplica un coeficient en funció dels anys en què s’ha gaudit del bé. A la quantitat resultant se li posa el tipus impositiu, que varia segons l’ajuntament, però el màxim és del 30%. Això fa que encara que el pis hagi perdut valor

sempre surti a pagar.

3. Quin impacte té la supressió per a les arques dels ajuntaments?

Els municipis han tingut fins ara una important font d’ingressos en aquest impost. En el cas de Barcelona, el consistori ha recaptat 431 milions d’euros en els últims tres anys, segons les dades recollides pel despatx BMO Advocats. Per als ajuntaments catalans, aquesta xifra va arribar fins als 405 milions només durant el 2015.

stats