Economia 13/06/2017

Anticorrupció demana cinc anys de presó per a Rato per la sortida a borsa de Bankia

La fiscalia conclou que la cúpula del banc va cometre una estafa als inversors

Ara
4 min
Rodrigo Rato va pilotar Bankia entre el 2010 i el 2012, i era el president de l’entitat quan va sortir a borsa el 20 de juliol del 2011.

MadridLa Fiscalia Anticorrupció considera culpable d'un delicte de frau la cúpula de Bankia per la sortida a borsa de l'entitat i demana cinc anys de presó per a l'expresident del banc, Rodrigo Rato. No obstant això, la fiscalia sol·licita l'arxivament de la causa per a Banco Financiero de Ahorro (BFA) -la matriu de Bankia- i Bankia, que estaven sent investigades com a persones jurídiques.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El fiscal atribueix a Rato un delicte d'estafa als inversors, però l'eximeix del possible delicte de falsetat comptable.

La fiscalia decideix exculpar Deloitte pel cas BankiaEn el seu escrit d'acusació, el fiscal demana per a qui va ser vicepresident de Bankia, José Luis Olivas, quatre anys de presó, i per als exconsellers José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú Pons tres anys i dos anys i set mesos, respectivament.

El magistrat de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va donar per conclosa la instrucció del cas al maig i va processar 34 exadministradors de l'entitat, si bé va eximir de responsabilitat el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Segons l'escrit d'Anticorrupció, és fonamental que durant la sortida a borsa, el juliol de 2011, "es va ocultar" als inversors que el negoci ordinari bancari i parabancari de Bankia, heretat de les caixes, no era viable en un entorn de crisi sense rebre ajudes, per aquest motiu els atribueixi el delicte d'estafa a l'inversor.

Aquesta ocultació s'hauria realitzat de manera "conscient" per part de Rato i la resta d'acusats segons la Fiscalia, amb l'objectiu d'obtenir "a qualsevol preu" els fons necessaris per cobrir les exigències de capital requerides, i que es va traduir en el perjudici patrimonial ocasionat als accionistes de la sortida a borsa.

El fiscal atribueix aquest mateix delicte a l'exvicepresident del banc, José Luis Olivas, per al qual demana quatre anys de presó, l'exconseller José Manuel Fernández Norniella (per al qual demana tres anys) i l'exconseller delegat Francisco Verdú (sol·licita dos anys i set mesos) , i exonera els altres 28 imputats pel jutge, entre ells el soci auditor de Deloitte Francisco Celma. Per als quatre acusats el fiscal demana també una multa de 60.000 euros.

Fernández Ordóñez, testimoni

També sol·licita que declarin com a testimonis l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, la resta de tècnics de l'organisme que van declarar durant la instrucció, i l'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri.

La Fiscalia demana que s'arxivi la causa, no només contra els altres 28 encausats pel jutge, sinó també sobre BFA-Bankia, el comportament acredita "el compromís dels seus dirigents amb una cultura empresarial ètica", sense perjudici de la responsabilitat civil que li pogués correspondre.

Segons el relat del fiscal Alejandro Luzón, el fullet de la sortida a borsa era "incomplet" per l'absència d'uns comptes anuals de Bankia, i "deficient, ja que no reflectia de manera adequada la imatge fidel del patrimoni de l'entitat".

En aquest sentit, assegura que el document que es va lliurar als que van acudir a l'operació "arrossegava controvertits criteris comptables" adquirits prèviament per algunes de les set caixes d'estalvis que van integrar Bankia, entre elles Caja Madrid i Bancaixa, que van protagonitzar les majors crítiques a els informes aportats a la causa pels perits judicials.

Anticorrupció, que no acusa cap dels processats del delicte de falsedat comptable, matisa que els comptes del grup BFA-Bankia no poden qualificar-se "materialment de falses en la mesura que no vulneraven la normativa llavors vigent i van complir amb les exigències del regulador", el qual va arribar a autoritzar" expressament "algunes decisions que" no van contribuir a que la imatge lluís adequadament ".

D'aquesta manera, considera que el principal problema del grup no era el "forçat acomodament" a una "elàstica" normativa, sinó la rendibilitat, es tracta d'un grup amb actius "poc rendibles" i passius d'alt cost, que generava "pèrdues recurrents molt importants ".

Amb el suport dels inversors majoristes, als quals Bankia va atreure mitjançant el refinançament de crèdits, sosté la Fiscalia, es va aconseguir tirar endavant una operació en què els minoristes van assumir un risc "extraordinàriament superior" a la qual comporta sempre un moviment borsari, "gràcies a una informació que no els advertia dels riscos a recer d'una fictícia aparença de credibilitat i solvència".

Les advertències del fullet, considera el fiscal, estaven més pensades per protegir a l'emissor davant eventuals futures reclamacions que a l'inversor, "especialment al minorista", incapaç d'assumir semblant llista de riscos, "alguns d'enorme complexitat", el que va acabar dibuixant un risc "remot" i inconcret.

Sobre la rebaixa del preu inicial de les accions fins als 3,75 euros, segons l'opinió de Luzón, a més d'evidenciar els deterioraments que "no lluïen plenament" en la comptabilitat, va determinar "automàticament" la inviabilitat i insolvència de BFA.

En aquest sentit, insisteix que el descompte el 74% portava implícit "el que es volia evitar", és a dir, l'incompliment per part de l'entitat del coeficient de solvència, circumstància que va determinar que tot just mesos després el FROB entrés al capital de Bankia.

L'escrit també detalla el grau de participació de cada un dels acusats, i destaca Rato per "encarnar el fictici missatge de solvència i bones perspectives" de l'entitat, emparant-se en el prestigi que li conferien seus antics càrrecs com a ministre d'Economia i director gerent del Fons Monetari Internacional.

stats