Qui serà el nou Subirachs?

BarcelonaLa Sagrada Família està ara en una fase fonamental de la seva construcció, almenys pel que fa a l’impacte visual que tindrà en el paisatge de la ciutat. El 2020 es preveu que estiguin acabades les sis torres principals, que canviaran per complet l’aspecte del temple i el convertiran en una monumental piràmide que dominarà per complet l’skyline de Barcelona, i el 2026 es podrien haver enllestit les últimes quatre torres de la façana de la Glòria. La part pròpiament arquitectònica, doncs, estarà pràcticament acabada. Però, sense entrar en el que podria ser el pont d’accés a la porta principal, encara quedaran anys de feina en tota la part decorativa.

Tot el temple és un gran artefacte religiós, per a més glòria del catolicisme, en el qual no hi ha una sola peça o detall que no tingui un significat simbòlic. Cada detall, ja sigui el color de la pedra -les arestes de granit blavós a la torre de la Verge fan referència al seu mantell- o l’ordre de les escultures, té un pensat sentit litúrgic. De fet, aquests dies ha sigut notícia que va ser el cardenal Lluís Martínez Sistach qui, quan era arquebisbe, va prendre la decisió que la torre de la Mare de Déu fos tres metres més alta que les dels evangelistes. Va ser una decisió del 2015 que va costar de prendre perquè hi havia discussió entre els teòlegs i dues versions diferents de Gaudí, però finalment les paraules de Benet XVI que deien que la Mare de Déu era “la mare” dels evangelistes van ser determinants, i la de Maria serà més alta.

Tot el que s’hi posa és motiu de debat. I ara el conjunt més important que queda és el de la façana principal, la de la Glòria, que, segons explica Esteve Camps, president delegat de la junta constructora, serà de les més plenes i simbòliques.

“Si la porta d’entrada és el parenostre, en els núvols que hi haurà sobre les columnes hi ha d’haver Crec en Déu, perquè en aquesta façana hem arribat a la plenitud de l’home -explica Camps-. A banda, s’hi han de representar l’infern, el purgatori, les virtuts capitals, els oficis...” Encara no s’ha escollit escultor, però ja s’hi està treballant. “Ara hi ha tres teòlegs que acaben de ser nomenats perquè assessorin l’arquitecte director”, indica Camps, que senyala que els escollits són els doctors Armand Puig i Francesc Torralba i el mossèn Joan Galtés. “Tenim les pautes que va deixar escrites Gaudí en els seus quaderns, però hi ha coses que s’han de definir. Per exemple, es voldrà representar els llimbs ara que l’Església, de vegades, diu que no existeixen? Aquí hi ha un dubte. Si la Sagrada Família ha de ser una bíblia de pedra per als no creients, el que no podem fer és representar una cosa que ja no s’ha de creure. I no som nosaltres que ho hem de dir, sinó els teòlegs”. Un cop hi hagi acord -“tot dependrà de si hi ha discrepàncies”-és possible que es faci un concurs per escollir l’artista.

“En el cas de l’obra de Subirachs, que pot agradar o no, Gaudí havia deixat escrit que la de la Passió havia de ser una façana dura i que interpel·lés. I més dur que Subirachs... Però sobre la de la Glòria no va deixar escrit res”. Camps no vol entrar en el terreny dels noms, però reconeix que hi ha diverses possibilitats entre els escultors catalans del moment, i, per exemple, parla de Jaume Plensa, amb qui no desmenteix haver tingut ja algun contacte informal, o de Medina Campeny.