24/03/2017

Recuperar l’Europa dels resultats

3 min
Recuperar l’Europa  dels resultats

PeriodistaLa Unió Europea fa 60 anys en plena crisi existencial. Un cop s’apaguin les espelmes de la celebració de Roma, els Vint-i-set hauran de començar a pensar en el futur del projecte europeu. El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ja ha posat sobre la taula cinc possibles escenaris -des de limitar la Unió al mercat únic fins a la plena integració política, passant per una Europa a la carta o a diverses velocitats-. Però el futur immediat de la Unió no passa pel com sinó pel per a què.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La UE ha fallat a la ciutadania per “l’enorme distància entre les promeses i les accions” que ha ofert els últims anys -diu l’anàlisi de Juncker-, per això no hi pot haver reflexió sense acció. No n’hi ha prou decidint com s’avança (o com es desfà la integració) si no va acompanyat de prioritats polítiques que recuperin la confiança de la ciutadania.

Els Vint-i-set no podran definir el futur de la UE sense respondre a les mateixes preguntes que arrossega de tots aquests anys de crisi i que, fins avui, ha sigut incapaç d’encarar.

Desigualtats

El dilema sense resoldre: on és l’Europa social?

El president de la Comissió ha reconegut finalment que la crisi econòmica es va gestionar malament. Encara que el 70% dels ciutadans de l’euro continuïn donant suport a la moneda única, la realitat és que, deu anys després de la caiguda de Lehman Brothers, la UE encara no ha recuperat ni la renda per càpita ni les taxes d’ocupació prèvies a la crisi. Més d’un 16,5% de la població europea viu en risc de pobresa. Però mentre que a Romania aquesta situació afecta una de cada quatre persones, als Països Baixos és l’11,6%.

La Unió Europea d’avui és encara més desigual. El Parlament Europeu ha criticat durant anys les conseqüències socials de la política econòmica comunitària. Els costos socials de la crisi van ser, en molts casos, el motor de frustració que va acabar identificant la UE com l’origen dels problemes i no com la solució. Sense agenda social no es recuperarà la confiança de la ciutadania.

Legitimació

Com es guanya eficiència i control democràtic?

Només un terç dels europeus declaren que creuen en la Unió Europea, quan deu anys enrere eren el 50%. El mateix president del Consell, Donald Tusk, reconeixia el setembre passat, abans de la cimera de Bratislava, que el model d’integració supranacional, basat en els Tractats, ja no té el suport d’una part important dels estats membres.

La Unió s’ha fet més intergovernamental a mesura que les capitals s’aferraven a la seva sobirania, i Brussel·les s’ha emportat la culpa dels problemes, es queixa Juncker al seu llibre blanc. “Els europeus no són immunes a aquestes crues imatges de desunió”, adverteix el president de la Comissió Europea. La construcció comunitària està en perill per les fractures internes entre estats, i per la distància entre les capitals i Brussel·les. Si el projecte europeu vol recuperar la legitimitat necessita tornar a oferir resultats. Polítiques per a la gent. Però també ha de revisar els seus processos de presa de decisions. Explicar bé qui fa què.

Valors

¿I els estats europeus que violen els drets dels europeus?

La Unió Europea no és només política, ni tampoc únicament resultats econòmics. La UE viu una involució democràtica dins mateix de les seves fronteres i no ha sabut reaccionar-hi.

A França, l’extrema dreta acapara un 25% dels vots. Hongria i Polònia violen la llibertat d’expressió i la independència judicial, i desafien Brussel·les amb el discurs de l’Europa identitària i xenòfoba. Varsòvia ha amenaçat fins a l’últim minut les conclusions de la cimera de Roma d’avui per por que deixin la porta oberta a una Comissió Europea enfortida. La Unió Europea no necessita cap reforma interna ni poders especials per aixecar el to davant una Europa disposada a “destruir la UE des de dins”, com diu la líder del Front Nacional, Marine Le Pen. Només cal claredat política.

stats