Les desigualtats entre els barris de Barcelona, en cinc mapes

Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Ajuntament de Barcelona, la diferència de renda entre els barris més rics i els més pobres va deixar de créixer l'any 2015. Tot i això, la renda d'un veí de Pedralbes multiplica per set la d'un veí de Ciutat Meridiana. Els barris del districte de Sarrià - Sant Gervasi, juntament amb els de l'Eixample, són els que tenen les millors dades, mentre que els barris de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí o Horta - Guinardó són els que estan pitjor posicionats.

En les dades de l’atur el mapa és similar però a la inversa. Nou Barris té taxes molt superiors a la mitjana, i Sarrià - Sant Gervasi, taxes molt inferiors. Al conjunt de Barcelona l’atur registrat té un pes del 7,7% en la població de 16 a 64 anys. Alguns barris de Nou Barris, amb taxes superiors al 15%, tripliquen o quadrupliquen els de Sarrià - Sant Gervasi, on molts queden per sota del 5%. L’atur registrat no recull tota la desocupació, cosa que fa que les taxes siguin, a tot arreu, molt inferiors a la taxa d’atur de l’enquesta de població activa.

Mirant la taxa de persones que porten més de 12 mesos a l’atur, les distàncies entre els barris amb millor i pitjor situació s'eixamplen encara més. A Ciutat Meridiana són el 6,48% de la població de 16 a 64 anys, gairebé sis cops més que a Vallvidrera o Pedralbes, on no arriben a l’1,2%. La polarització també és més intensa que en les dades d’atur generals. Barris de districtes com Sant Martí queden més a prop de l’extrem negatiu, i barris de districtes com l’Eixample, més a prop de l’extrem positiu.

L’última Enquesta de Joves de l’Ajuntament, corresponent al 2015, recollia una distribució similar dels joves barcelonins que ni estudien ni treballen. Al grup de barris de nivell socioeconòmic més baix són el 18,5% dels joves, més del doble que al grup de barris de nivell socioeconòmic més alt, on són el 7,8%. Aquesta divisió també es trasllada a àmbits com la llengua o la religió. Al primer grup de barris hi ha més joves que tenen el castellà com a llengua habitual i més joves amb creences religioses.

A algunes de les zones amb bones xifres de renda o d’atur, com els districtes de l’Eixample o de Gràcia, és on es concentren moltes de les cooperatives que hi ha a la ciutat, la majoria de les quals són de treball. El nombre de cooperatives del districte de l’Eixample multiplica per vuit el d’Horta - Guinardó. En general, les iniciatives innovadores de resposta a la crisi, com ara els bancs del temps, s’han concentrat als barris de classe mitjana i no als més desafavorits, on podrien haver tingut un impacte més gran.