Cultura 07/05/2017

Una versió de les tres germanes amb tres aniversaris infeliços

Jordi Prat i Coll dirigeix el drama a La Villarroel

i
Laura Serra
2 min
Una versió de les tres germanes amb tres aniversaris infeliços

BarcelonaL’Olga, la Masha i la Irina celebren l’aniversari a La Villarroel. Però no són les germanes Serguéievna que va crear Anton Txékhov sinó els Freudenbach, uns exponents de fills de papà contemporanis i ben vestits, tan intel·ligents i cínics com incapaços de fer res d’interessant amb la seva existència. Va ser l’actor i director de la Sala Trono de Tarragona, Joan Negrié, qui va descobrir el text de l’autora alemanya Rebekka Kricheldof que versiona lliurement el clàssic Les tres germanes en Els tres aniversaris. Negrié ha batallat anys per aixecar aquest espectacle, i finalment ho ha aconseguit amb una insòlita aliança entre els teatres de Tarragona, Reus, Valls, Salt i La Villarroel, on fa temporada fins a l’11 de juny.

“Txékhov és un bon caldo de culttiu per sucar-hi la ploma”, reconeix el director de l’obra, Jordi Prat i Coll, com demostren les múltiples versions, des de la de Sanchis Sinisterra fins a la de Carol López. En realitat, Els tres aniversaris és una obra autònoma respecte a l’original però els germans alemanys comparteixen amb els personatges txekhovians, a més dels noms, el desassossec i la resignació i “potser és encara fins i tot més nihilista, perquè Txékhov té el Moscou de la infantesa”, explica el director. Aquí no hi ha esperança: “Hi ha un existencialisme europeu que ens representa a tots”, afegeix.

Els tres aniversaris que se celebren són els 38, 39 i 40 anys de tres germanes. L’Irina (Rosa Boladeras) és una eterna estudiant que busca l’amor des del tedi absolut. L’Olga (Victòria Pagès) és una mestra brillant que menysprea els compays. I la Masha (Anna Alarcón) es va casar amb el primer amor i ara viu el matrimoni com una condemna, però alhora és incapaç de trencar. El germà, l’Andrei (Joan Negrié), és un escriptor frustrat que només dona voltes a la idea d’escriure una gran novel·la, però almenys és qui aporta en aquesta bombolla familiar els personatges discordants, la Janine (Miranda Gas), una noia pobre d’esperit, de cabals i de gust que es dedica a engendrar fills, i un amic, en Martin (Albert Triola). “És gent egoista i insatisfeta, pensadors brillants però incapaços d’actuar i canviar de vida. No tenen consciència que el temps avança mentre ells es repensen”, resumeix Prat i Coll. “Tots ens podem sentir identificats amb tots els personatges: per comoditat nosaltres també decidim no canviar certes situacions”, diu Tània Brenlle, directora de La Villarroel.

stats