“Trump és una benedicció per al periodisme”

BarcelonaQuan Liza Donnelly va començar a vendre acudits al New Yorker, el 1982, només hi havia tres dones en l’extensa nòmina d’humoristes de la revista: ella, Roz Chast i Nurit Karlin, pioneres en un món masculí que es van acabar convertint en referents. “En una de les reunions setmanals per presentar acudits a l’editor del New Yorker, fa uns anys, una dibuixant més jove em va dir que llegir una de les meves recopilacions de dibuixos havia fet que es fes humorista”, explicava ahir amb un bri d’orgull la dibuixant, que el 2005 va publicar Funny ladies, un llibre que revisava la història de les dibuixants del New Yorker. “No crec que les humoristes tinguem una mirada particular pel fet de ser dones, la veritat -diu Donnelly-. Potser aportem una veu una mica diferent de la dels homes, però no gaire. En el fons no som més que persones”.

Donnelly és una de les convidades del Saló del Còmic de Barcelona, on participa a l’exposició Retratant Trump, que recull una selecció internacional d’acudits sobre el nou president dels Estats Units. “Trump ha sigut una benedicció per al periodisme -opina-. Ha reactivat les vendes dels diaris i les subscripcions online s’han disparat. Però no sé si ha tingut un efecte tan positiu en l’humor. És tan estrany i diferent de tot... Quantes vegades pots dibuixar que està com un llum?”. Des de l’elecció de Trump com a president, Donnelly confessa que li costa més riure’s d’ell. “Prefereixo riure’m de les seves polítiques que d’ell, en part per respecte al seu càrrec. Però si segueix comportant-se igual em sembla que canviaré d’idea”.

La seva carrera és representativa de com està evolucionant la figura de l’humorista gràfic amb internet. Fa uns anys, Donnelly es va posar a fer dibuixos a l’iPad mentre mirava el discurs de l’estat de la Unió i els va anar pujant a Twitter tal com rajaven. La resposta de les xarxes va ser tan entusiasta que des de llavors el dibuix en viu s’ha convertit en el segell característic de l’humorista, que cobreix esdeveniments polítics però també gales dels Oscars i fins i tot el final de Mad Men. “Dedico molt de temps als dibuixos del New Yorker, però només uns minuts als que faig a l’iPad -confessa-. De fet m’agrada el ritme de Twitter. Per a mi dibuixar és una forma de comunicar-me. I aquesta és la més immediata”. Els dibuixos que fa Donnelly en aquestes situacions estan a mig camí entre l’acudit i l’esbós. Són impressions espontànies, filtrades per la seva mirada irònica, que realitza per a mitjans com el New Yorker, The New York Times o la televisió pública PBS. “Jo no he inventat el dibuix en viu, fa segles que es fa, la meva única aportació és haver-lo integrat a les xarxes socials”, diu la humorista, que sospita que si la cosa funciona és perquè “els dibuixos criden l’atenció en els timelines de Twitter de la gent, que van sempre atapeïts de missatges de text”.

Fa poc que Donnelly ha fitxat per un dels xous matinals més vistos de la televisió americana, CBS this morning, com a “humorista resident” del programa, una figura inèdita. “Crec que això ha passat, en part, perquè la massacre de Charlie Hebdo va fer entendre a la gent que els dibuixos tenen poder -apunta-. Però també perquè els mitjans tradicionals volen arribar a la comunitat d’internet i em fan servir com a pont entre la televisió i les xarxes”. Internet, admet, ha obert portes als humoristes gràfics del segle XXI, però no tot són avantatges. “Els mitjans online sempre paguen pitjor -lamenta-, però ens han obligat a diversificar-nos. Hem de sobreviure d’alguna manera!”.