Gran Premi de patrimoni cultural
Cultura 06/05/2014

Els cellers modernistes catalans reben un dels Grans Premis europeus de patrimoni

La Unió Europea i Europa Nostra consideren les "catedrals del vi" com un exemple de continuïtat industrial i de col·laboració públic-privada

Acn
2 min
Interior del celler de Pinell de Brai

BarcelonaEl programa Cellers Cooperatius, un projecte del Departament de Cultura i "la Caixa" per conservar antics cellers de Catalunya, ha rebut a Viena un dels sis Grans Premis de patrimoni cultural que atorguen la Unió Europea i Europa Nostra. El programa va servir per recuperar algunes de les anomenades catedrals del vi, d'estil modernista de principis del segle XX, i ja havia estat escollit com un dels els 27 guanyadors de l'edició 2014 dels premis en la categoria de conservació, d'entre d'un total de 160 candidatures. Ara, a més, també ha estat inclòs entre aquests sis guanyadors del Grand Prix, dotat amb 10.000 euros.

El jurat ha considerat aquest projecte com un exemple la continuïtat d'una forma de treballar dels industrials locals. Aquests edificis encara es continuen fent servir pel seu propòsit original i són exemples significatius del modernisme industrial català. Per a la concessió de la distinció, el jurat ha tingut en compte la gestió d'aquests cellers com "un impressionant exemple de la millor pràctica en la col·laboració públic-privada", en aquest cas entre l'administració catalana i l'entitat financera.

Els altres cinc grans premis són per a la restauració d'una església del segle XVII a Romania, la recuperació de quatre cases de fins a 400 anys d'antiguitat a Itàlia, un projecte d'investigació sobre tècniques de construcció romanes en el Peloponès (Grècia), una associació conservacionista belga i una iniciativa educativa a Hongria.

El projecte català

Els cellers inclosos en el programa de cellers cooperatius estan situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta i van ser construïts entre els anys 1913 i 1922. Set d'aquests cellers són obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i un de Pere Domènech i Roure. L'any 2002 van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

stats