Arts Escèniques
Cultura 20/03/2017

Mor Trisha Brown, referent de la dansa contemporània

El seu estil rupturista i radical va despullar de rigor tècnic i música la dansa d'avantguarda dels 70

Xavi Serra
2 min
Mor Trisha Brown

BarcelonaTrisha Brown, coreògrafa i referent de la dansa contemporània, va morir dissabte a Texas als 80 anys, segons informa un comunicat de la seva pàgina companyia. "Era una de les coreògrafes i ballarines més aclamades i influents del seu temps", diu el comunicat. "Els seus treballs trencadors van canviar per sempre el panorama de l'art".

Nascuda el 1936 a Aberdeen, a l'estat de Washington, Brown va estudiar al departament de Dansa de la universitat de Mills i es va traslladar el 1961 a Nova York, on s'exhibirien la majoria dels seus treballs. Primer com a estudiant d'Anna Halprin i després als tallers de Robert Dunn, Brown va contribuir a l'escena d'avantguarda de la ciutat expandint el que s'entenia per dansa, investigant el que hi ha d'extraordinari en la vida quotidiana i incorporant el moviment natural i la improvisació a les rutines coreogràfiques.

El 1970 va ajudar a fundar el col·lectiu experimental Grand Union, així com el seu propi grup, la Trisha Brown Dance Company, i va treballar en espais no convencionals (galeries d'art, museus i exposicions d'art) i sense música. El seu estil rupturista i radical, que eliminava la tècnica acadèmica i l'actuació, va acabar sent clau per definir el terme 'dansa postmoderna' i va fer evolucionar la dansa de l'època. Brown proposava una "dansa democràtica", alliberada del rigor tècnic, amb moviments que podien fer ballarins no professionals, de vegades amb sabatilles esportives, de vegades amb els peus descalços.

Però Brown no es va estancar en aquest llenguatge, sinó que va continuar evolucionant. Després de despullar la dansa fins a la seva essència més pura, a partir dels anys 80 la va reconstruir de noves maneres en espectacles com 'Opal loop/Cloud installation' o 'Accumulation with talking plus water motor'. Els seus treballs van incorporar una nova i complexa teatralitat, música d'avantguarda d'artistes com Laurie Anderson i escenografies de Robert Rauschenberg. "Estava tipa d'escoltar els estossecs del públic", va explicar una vegada l'autora sobre el seu abandó de la dansa silenciosa.

Al llarg de la seva vida va crear més de 100 coreografies i sis operes, a més d'una col·lecció de dibuixos i il·lustracions que van obtenir el reconeixement en museus i exposicions. Va obtenir molts dels premis que es poden guanyar en el seu camp: Comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres de França, Medalla Nacional de les Arts dels Estats Units, premi del Festival de dansa Samuel H. Scripps, el premi de la Fundació Capezio, el premi Dorothy and Lillian Gish, etc. El 2008 va abandonar l'escena com a ballarina i el 2012 com a coreògrafa.

stats