18/03/2017

Mor el Nobel caribeny Derek Walcott

2 min
Derek Walcott l’any 2012  a Costa Rica.

Barcelona“Cap home no perd l’ombra llevat que siga de nit, / i àdhuc llavors l’ombra hi està amagada, no perduda”, es pot llegir a Omeros, el poema èpic que Derek Walcott va publicar el 1990, dos anys abans que l’acadèmia sueca el distingís amb el premi Nobel de literatura per “una obra poètica d’una gran lluminositat, sustentada per una visió històrica, resultat d’un compromís multicultural”. Walcott es convertia en el segon Nobel caribeny, després del francòfon Saint-John Perse, que el va rebre el 1960.

Nascut a l’illa de Saint Lucia, Walcott -que va morir ahir a la seva capital, Castries, als 87 anys- deia que vivia “en una societat per acabar, gairebé veritable, gairebé honesta”. Això li permetia “d’explicar-ne els malestars”, sempre en llengua anglesa. El seu objectiu a l’hora d’escriure era “completar” el que hi havia d’inacabat en aquell món “colrat pel sol” ple de “crancs arrossegant-se sota l’ombra que projectaven les cases mentre els nens jugaven”, segons escrivia al poema Sainte Lucie, inclòs a Sea grapes (1976). Entre els temes principals de la seva obra, que va avançar en paral·lel a través de la poesia i el teatre, hi havia la fragmentació de la identitat caribenya, la bellesa contradictòria de les illes, alhora terra de pobresa i d’abundància, i la càrrega del colonialisme i les contradiccions de la societat postcolonial. El 1979 The Schooner Flight començava així: “No tenia cap altra nació que la imaginació. / Després de l’home blanc, els negres em van rebutjar / quan van arribar al poder. / Els primers em van encadenar les mans i es van disculpar: «La Història és així»; / els altres em van dir que no era prou negre”.

Walcott va heretar l’amor per les lletres i per la pintura tant del pare com de la mare. Compartiria la passió per les arts escèniques amb el seu germà bessó, Roderick, mort l’any 2000: amb el temps, tots dos acabarien sent dramaturgs notables. Derek va debutar el 1948 amb 25 poems. Després d’ Epitaph for the young (1949) i Poems (1951) es va instal·lar a Trinitat -illa on va néixer un altre premi Nobel, V.S. Naipaul-, on va treballar de professor i periodista. Va ser amb In a green night (1962) que començaria a ser reconegut internacionalment. Tot i que sempre acabava tornant a Saint Lucia, Walcott va passar llargues temporades als Estats Units -on va ensenyar literatura a la Universitat de Boston durant més de dues dècades-, al Canadà i Anglaterra.

Entre els més de vint llibres de poemes que va escriure destaca Omeros, l’únic que ha estat traduït al català fins ara: se’n va ocupar Ferran Estellés per a l’editorial valenciana Alfons el Magnànim. “L’escriptura d’un poema és indestriable d’una pregària”, deia a la prestigiosa Paris Review el 1986. El teatre, en canvi, el connectava amb la realitat: des que va estrenar Henri Christophe el 1949 va escriure gairebé una trentena d’obres, l’última de les quals, O starry starry night, va arribar al mateix temps que l’última antologia de la seva poesia, publicada a Faber and Faber.

stats