28/10/2016

María Pagés balla a la cerca de l’amor

3 min
María Pagés balla a la cerca de l’amor

BarcelonaLa bailaora María Pagés sempre es deixa la pell als escenaris, però a Óyeme con los ojos s’hi deixa l’ànima. “És el que necessitava fer ara, centrar-me en mi, a escoltar el meu cos, a observar-me a través dels sentits”, afirma. Després del manifest feminista de Yo, Carmen, un espectacle coral que reivindicava la figura de la dona i que ha tingut una gran acollida internacional, volia tornar a l’essència, en solitari. L’espectacle que presenta gairebé en estrena al Mercat de les Flors del 29 d’octubre al 6 de novembre és un solo que ella defineix com un monòleg per la càrrega poètica i dramatúrgica que hi ha darrere del ball i la música. El dramaturg El Arbi El Harti -marit de la bailaora sevillana i catedràtic d’història de les idees de la Universitat de Rabat- ha construït el corpus literari, format per textos de pensadors místics de totes les èpoques i religions, de San Juan de la Cruz a Tagore, de Mario Benedetti a Fray Luis de León, de José Agustín Goytisolo a Ibn Arabi.

“El centre de la qüestió és el compromís amb els valors ètics, la recerca de l’espiritualitat”, explica l’artista. Pagés no se centra en la religiositat sinó que escenifica un ritual iniciàtic a la recerca de l’amor: “Al final, és això: l’amor com a religió. És la cerca de la felicitat”, resumeix. L’escenografia, “simple però contundent”, és molt simbòlica i se centra bàsicament en la il·luminació, però també en els quatre pilars de la vida: “El cercle, el quadrat, el centre i el gir”, explica la bailaora. La música és l’altre element crucial, que té tant de pes com el ball. Pagés s’acompanya de sis intèrprets -amb dos cantaors, percussió, guitarra, violí i violoncel- que ofereixen un diàleg interreligiós i alhora una simbiosi de música clàssica i flamenc en què s’insereixen poemes recitats i cantats. “Es titula Óyeme con los ojos però es podria titular també Mírame con los oídos ”, assegura Pagés.

En el flamenc mana l’emoció

“M’interessa la possibilitat de transcendir més enllà de la bellesa i l’estètica”, afirma Pagés. Aquesta filosofia travessa tots els seus espectacles. Aquí, a més, el repte també era físic: “De risc, sempre n’hi ha. Sempre em sento exposada, quan estic sola o amb companyia; aquí potser em reconec més jo. Ara, el repte era el meu cos, que ja tinc 53 anys! Però el que és meravellós del flamenc és que el que mana és l’emoció. El cos és l’instrument i el gestiones en funció de com el tens”.

Fa 26 anys que l’artista sevillana lidera una de les companyies privades més solvents del panorama: tenen mitja dotzena d’espectacles en cartera i giren arreu del món durant tot l’any unes 20 persones, d’un total de 29 que té fixes. A més, ha fet múltiples col·laboracions amb artistes d’altres pals i altres disciplines, des de l’arquitecte Oscar Niemeyer fins al ballarí Sidi Larbi Cherkaoui. Però ni l’èxit internacional ni l’esforç de ser empresària no li han restat ni una mica de passió per la dansa i les seves potencialitats. Les dues setmanes que s’estarà a Barcelona té programats tallers amb persones amb discapacitat i amb estudiants de l’Institut del Teatre, col·loquis i altres tallers. “La dansa és molt útil per a la societat”, defensa.

stats