BerlínQuan la intimitat es fa pública de la manera més desagradable, un director té dues opcions: replegar-se en el cinema com a evasió a l’estil del Woody Allen de Misteriós assassinat a Manhattan o, com Hong Sang-soo al seu nou treball, metabolitzar l’experiència a través de l’art. L’any passat el matrimoni del director coreà es va trencar quan la premsa va revelar amb gran escàndol el seu affaire amb Kim Min-hee, l’actriu del seu film Ara sí, abans no.
A On the beach at night alone, cap de cartell cinèfil d’una Berlinale que ja enfila la recta final, ressonen amb força els ecos de la polèmica a través d’una història protagonitzada per la mateixa Kim Min-hee en el paper d’una actriu que intenta deixar enrere una relació amb un director frustrada per un escàndol. Més que l’art com a mirall de la vida, Hong Sang-soo juga a establir correspondències entre realitat i ficció, un element sempre present en el seu cinema, que continua parlant de la fragilitat de l’amor a través de passejos, llargues converses regades d’alcohol i malabarismes narratius de gran finesa; només canvia l’escenari (la primera part transcorre a Hamburg) i un to més desencantat que en altres ocasions.
Un màrtir de la independència brasilera
L’altra pel·lícula a competició que es va projectar ahir era un mirada subversiva i sense èpica que perfectament podria veure’s recompensada al palmarès. Joaquim José da Silva Xavier, més conegut com a Tiradentes, és un heroi nacional del Brasil i màrtir de la independència que va ser decapitat per rebel·lar-se contra la Corona portuguesa. Aquesta figura reverenciada es mostra a Joaquim, de Marcelo Gomes, com un home atrapat entre la seva passió per una esclava negra i el rígid sistema de castes socials del Brasil colonial, posseït per la febre de l’or i el desig de venjança. L’equip del film, per cert, va aprofitar la presentació per manifestar-se en contra de la “crisi democràtica” del Brasil a l’estil del que va fer la troupe d’ Aquarius a Canes.
