CINEMA
Cultura 19/01/2017

Arturo Valls, un idiota en plena crisi existencial

‘Los del túnel’ explora en clau de tragicomèdia l’endemà dels tretze supervivents d’una catàstrofe

Xavi Serra
3 min
Arturo Valls interpreta a la comèdia Los del túnel un dels tretze supervivents d’una catàstrofe natural.

BarcelonaEn el cinema de catàstrofes sempre hi ha personatges que no fallen: el matrimoni gran, l’adolescent rebel, la noia que perd els nervis i, esclar, l’heroi que salva el grup i l’idiota que no para de fer el ximple. La comèdia Los del túnel, que divendres arriba als cinemes, reuneix tots els arquetips del gènere catastrofista en una història que arrenca allà on les altres acaben: amb un grup de supervivents emergint de la runa després d’haver passat 15 dies atrapats al túnel d’una carretera bloquejada per un esllavissament. No es tracta de conèixer la història en flash-backs, no, sinó de saber què passa l’endemà. ¿Seguirà existint el vincle que s’ha forjat entre ells? ¿L’experiència canviarà les seves vides? “És com un propòsit d’any nou multiplicat per deu -bromeja Pepón Montero, director debutant i coguionista-. Després d’enfrontar-te a la mort cara a cara et promets que canviaràs moltes coses, però l’efecte dura el que dura”.

El vers lliure del grup és el Toni, un comercial de mitjana edat que sembla immune a l’estrès posttraumàtic. Mentre els seus companys es plantegen deixar de beure, canviar de feina o sortir de l’armari, ell continua fent els seus acudits, menjant croquetes i demanant gintònics. Un penques panxacontent curt de gambals que recorda sospitosament el personatge que interpretava a la sèrie Camera Café l’actor que fa de Toni a Los del túnel, Arturo Valls. “Ja veus com m’he arriscat”, bromeja l’actor, que també és productor del film. En lloc de reservar-se un paper dramàtic per lluir-se o fer un canvi de registre, Valls ha recuperat el personatge que havia interpretat fa 15 anys. “M’agrada que sigui un idiota, un paio simpàtic i normal -diu Valls-. Però aquí la clau era fer-lo entrar en crisi, que la comèdia sorgís de l’angoixa que sent aquesta mena de cunyat universal”. El Toni comença a sentir-se exclòs de la felicitat exultant dels seus companys de tragèdia i es planteja si és veritablement feliç. “És una mica la crisi dels 40 del paio -apunta Montero-. Parlem del típic tio que ha sigut el graciós de la mili, dels sopars, de la feina... I per primera vegada a la vida es troba en un grup on ja no ho és”. La gràcia és, doncs, que el personatge ja no és graciós.

Por de no formar part del grup

Los del túnel sorgeix com un encàrrec de Valls a Montero i Juan Maidagán, els guionistes que van crear el Camera Café espanyol. Montero recorda que en el seu moment ells no veien Valls en el paper però que l’actor va acabar “doblant el valor” del personatge. “Per a ell és com una segona pell”, diu el director, que compara la seva vis còmica amb la d’actors italians dels 60 “que tant et feien riure com plorar”. I, tot i fugir de les referències durant l’escriptura del guió, ara reconeix en el tipus d’humor i de protagonista “passiu i atonyinat” coses del cinema de Monicelli i Dino Risi i d’actors com Ugo Tognazzi i Vittorio Gassman. “Però la història és molt actual, en el sentit que reflecteix la por de no formar part del grup en aquesta època de xarxes socials i d’obsessió per assolir la felicitat que tothom té avui dia”, afegeix Montero.

Valls és més conegut per la seva faceta televisiva de presentador televisiu totterreny; ell, a diferència de molts actors, no creu que la televisió cremi. “El públic té molt poca memòria -opina-. Ja pots fer una campanya gegant de publicitat, que poc després tornes a ser el del concurs aquell... Jo m’ho passo bé fent les dues coses i ho continuaré fent mentre la gent no es cansi de mi”. Valls assegura que no té cap compte pendent amb el cinema ni necessitat de demostrar res. Al contrari: “Potser entrar a Caiga quien caiga va frenar una mica la meva carrera com a actor, però és la millor decisió que he pres mai: treballava només sis dies al mes i em donaven un xec en blanc per fer el burro. I anys després m’ha permès produir aquesta pel·lícula. Què més vols?”

stats