LITERATURA
Cultura 30/03/2017

Adaptar el Tirant lo Blanch per a les noves generacions

Paula Bonet il·lustra una versió del clàssic de Martorell

i
Jordi Nopca
2 min
Adaptar el Tirant lo Blanch per a les noves generacions

BarcelonaEl primer que els lectors veuran del Tirant lo Blanch de l’editorial valenciana Drassana serà una magnífica il·lustració de la coberta de Paula Bonet, en què es veu el cavaller amb una part de la cara encara per pintar, amb un regalim de sang que embruta la seva camisa blanca i el casc tot just insinuat. “Si pensem en el Tirant el veiem tancat a dins d’una armadura -comenta la il·lustradora-. Jo volia donar a entendre que era un personatge en construcció. D’aquí les línies inacabades de la coberta”. A l’interior del volum hi abunda el non finito. Veiem el cavaller amb la mà parada i la capa vermella nuada al coll, una reflexiva Ricomana -que prepara dos llits al beneit Felip: en funció del que esculli s’hi casarà o no- i una escena íntima entre Plaerdemavida i Carmesina: “A fe, senyora -diu la donzella de la cort de Constantinoble en la versió de Josep Vicent Miralles-, que si Tirant estiguera ací i vos acariciara amb les seus mans com jo ho faig ara, seria més feliç que si el feren rei de França”.

Dividit en cinc capítols que sumen 120 pàgines, aquest Tirant reduït està pensat com a introducció per a noves generacions de lectors. “Mentre l’il·lustrava em veia a l’institut, estudiant, i pensava com m’hauria agradat tenir un llibre així”, admet Paula Bonet. Miralles afegeix: “Adaptar el Tirant és un caramel, sobretot per als valencians. Però també era un risc, perquè la gent se l’estima molt i el sent com a propi: per tant, estem davant un material molt sensible”. Periodista, guionista i novel·lista, Miralles tenia al cap -“salvant les distàncies”, reconeix- la Ilíada que va versionar Alessandro Baricco mentre treballava. “El meu primer contacte amb el llibre va ser escolar i va ser decebedor -recorda-. A la dècada dels 90, el sistema educatiu no estava orientat a crear lectors. Per sort, això està canviant”. Va ser a la facultat que Miralles va “aprendre a apreciar el Tirant, la primera novel·la moderna”, en què abunden “personatges de debò, gens estereotipats”. “És un clàssic que hauria de ser matèria de plaer, no d’examen”, afirma. El seu text encaixa a la perfecció amb les il·lustracions de Bonet, que ha sortit “de l’atmosfera fosca de La sed ”, el seu últim llibre: dos dels temes del llibre són el desig contingut i la carnalitat. Havia d’acudir a un tipus de línia que em costa tornar a fer. Però l’editorial m’ha donat molta llibertat i m’ho he passat bé”.

El llibre ja ha fet forat

Publicat en català i castellà, el Tirant de Drassana ja ha arribat a la segona edició. “N’estem molt contents -admet l’editor Vicent Baydal-. És el primer títol de la col·lecció de clàssics Veles e Vents. Treballem en altres projectes, com ara l’adaptació d’una novel·la de Vicente Blasco Ibáñez en novel·la gràfica i en valencià, Flor de mayo. També voldríem fer una antologia d’Ausiàs March”. Drassana va començar a publicar el 2014. Quaranta títols després, el balanç és positiu: “Creiem que ens estem consolidant al País Valencià, sobretot gràcies als llibres de cuina i futbol. De moment, venim a Catalunya de manera excepcional”. És imprescindible que projectes com aquesta adaptació siguin coneguts a tots els territoris de parla catalana.

stats