L’expansió de la videovigilància no té fre als municipis gironins

GironaCada cop hi ha més càmeres que ens vigilen. Més enllà del clàssic debat entre llibertat i seguretat o del dualisme protecció-control, les dades indiquen que l’expansió de la videovigilància és imparable. En els últims cinc anys, l’ús de càmeres fixes -controlades per la Policia Local i els Mossos d’Esquadra- en espais públics de les comarques gironines gairebé s’ha triplicat, mentre que l’ús de càmeres privades com a mínim s’ha doblat.

“L’opinió pública cada cop és més favorable a la videovigilància”, destaca Maite Casado, subdirectora general de Seguretat Interior. La Generalitat no ha fet públic quantes càmeres estan situades en espais públics, però sí que ha facilitat la relació de municipis on n’hi ha -més de vint a la demarcació- i preveu que la llista augmentarà. “Ara mateix en tenen 131 dels 950 municipis catalans i segur que cada cop n’hi haurà més”, pronostica Casado. En el cas de les càmeres de titularitat privada, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades no precisa la xifra absoluta a les comarques gironines, però tot indica que com a mínim s’ha doblat des del 2012.

Cada cop hi ha més demanda

“La instal·lació de sistemes de videovigilància o circuit tancat de televisió està augmentant d’una manera molt significativa”, destaca Lluís Xirgu, expert en sistemes de seguretat electrònica. “La possibilitat que, a més de captar i enregistrar imatges, puguin actuar com a sensors de seguretat fa que s’estiguin imposant sobre els sistemes convencionals”, corrobora Narcís Bartina, enginyer consultor de Protec.

Límits ben definits

La proliferació de càmeres de videovigilància en carrers, edificis particulars, aparcaments, hospitals, instituts, entitats bancàries, centres comercials, farmàcies, restaurants i tota mena d’establiments ha provocat reiteradíssimes comparacions entre la situació actual i el control absolut exercit pel Gran Germà de la novel·la 1984, de George Orwell, o els milers d’ulls electrònics que filmaven tots els instants de la vida del protagonista de la pel·lícula El xou de Truman,de Peter Weir. Els experts, però, remarquen que actualment hi ha uns límits. “El sistema de videovigilància l’ha d’instal·lar una empresa homologada i ha d’estar indicat amb un cartell ben visible”, recorda Xirgu. “És obligatori donar d’alta la instal·lació a l’Agència de Protecció de Dades. Les imatges gravades no poden ser conservades més d’un mes i s’esborren automàticament a partir d’aquest període”, afegeix aquest responsable de seguretat.

La legislació vigent és àmplia, subratlla Bartina. A més de la llei orgànica de protecció de dades, 15/1999, i la llei de seguretat privada, 5/2014, hi ha cinc ordres ministerials, una ordre autonòmica i un reial decret que regulen la matèria.

Útils per resoldre delictes

Les càmeres situades en espais públics tenen un règim jurídic diferent de les privades, apunta la subdirectora general de Seguretat Interior. Per gravar a la via pública, la policia necessita un informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, que depèn del TSJC. A més, el ciutadà té dret a saber qui és el responsable d’aquestes càmeres i pot exigir que s’esborrin les imatges en què apareix.

Tot canvia, esclar, si les càmeres demostren que algú ha comès un delicte. Fa dos mesos, per exemple, la gravació d’una càmera de seguretat d’una llibreria de la Bisbal d’Empordà va permetre detenir dos lladres per múltiples furts. Dos mesos abans, les càmeres de videovigilància de la Jonquera van servir per arrestar un conductor que havia fugit després d’atropellar mortalment un vianant. Les càmeres privades també ajuden a resoldre delictes: la setmana passada, imatges captades en un taller d’Olot van ajudar a detenir tres nois que hi van irrompre trencant un vidre amb una pota de cabra.

L’exemple de Lloret

Lloret de Mar és un dels municipis gironins que han aconseguit reduir els delictes amb la instal·lació de càmeres. Disposa de tres sistemes de càmeres de seguretat i trànsit: les situades a les artèries principals, que ajuden a regular el trànsit i també són útils si es produeix un il·lícit penal, les de control de matrícules a les entrades del municipi, i les de protecció d’edificis municipals i pàrquings. Els avantatges de la videovigilància fan que moltes poblacions es plantegin col·locar-ne. A la Garrotxa, el Consell Comarcal ha proposat crear una xarxa de càmeres que controli els accessos per carretera i la circulació per rutes estratègiques. I una quinzena de municipis de la Selva tramiten la instal·lació de càmeres de seguretat a través del Consell Comarcal per abaratir costos i estalviar-se tràmits als consistoris. Aquestes càmeres permetran identificar les matrícules dels vehicles que circulin per cada localitat i, en cas de detectar alguna irregularitat, s’activarà l’avís a la Policia Local.

Vidreres, que preveu tenir a punt les tres primeres càmeres de seguretat al juny, ho tramita de manera independent perquè va iniciar la gestió abans. “Estem en un punt clau de la mobilitat entre la Selva marítima i l’interior i cal controlar els cotxes que passen per la població. Les càmeres de reconeixement de matrícules permeten reduir els delictes entre un 20% i un 30%”, assegura Jordi Camps , alcalde de Vidreres.

Intrusisme, perills per a la intimitat i casos compromesos

Hi ha massa casos en què l’empresa que instal·la l’alarma no està homologada. En el cas de particulars i empreses hi ha molt d’intrusisme i molta inconsciència”, denuncia Bruno Pérez, expert en ciberseguretat, pèrit judicial informàtic forense i professor de la càtedra de ciberseguretat de la Udima. “Avui en dia, per menys de dos-cents euros és molt fàcil trobar al mercat un gravador d’imatges i vuit càmeres que permeten, des del dispositiu mòbil, tenir controlada la casa i les habitacions on hàgim instal·lat càmeres. Per aquesta ridiculesa de diners tothom vol el millor per a la seva família o empresa, però la majoria de la gent no sap que molts d’aquests equipaments venen amb forats de seguretat de fàbrica i exposen la seva intimitat a qualsevol desaprensiu per internet”, alerta Pérez. “Alguns portals ofereixen relacions de webcams obertes i sense que tu ho sàpigues t’estan observant”, adverteix. Segons ell, “es munten un munt de càmeres que ningú no es preocupa de mantenir i el dia que fan falta no funcionen, o estan brutes o no es grava bé”. “Cal seguretat, sí, però amb consciència i professionalització”, insisteix.

“El problema, sovint, és el control i la gestió de les imatges. És important instal·lar un software adequat per optimitzar la gestió”, assenyala Narcís Bartina, enginyer consultor de Protec. “És evident que la sortida al mercat de tecnologies com HDCVI i HDTVI permet oferir resolucions d’alta definició adaptables a tot tipus d’aplicacions i requisits a preus molt competitius, però la instal·lació de les càmeres sempre ha de ser homologada i l’ha de fer un professional”, rebla Lluís Xirgu, expert en sistemes de seguretat electrònica.

Càmeres que també graven el so

De vegades, l’ús de càmeres de videovigilància pot provocar situacions inesperades i compromeses. Fa cinc anys, a Tossa de Mar, unes càmeres instal·lades a la comissaria que també enregistraven el so es van utilitzar per sancionar dos agents que havien criticat l’anterior govern municipal. En aquella ocasió, l’Agència Catalana de Protecció de Dades no va posar cap multa al consistori, però va parlar d’enregistrament “desproporcionat” i va notificar-li que hauria d’haver advertit els agents que les càmeres gravaven imatge i so.