Comarques Gironines 20/03/2017

Howlin’ Dogs: udols de diumenge

Alexandre Nunes De Oliveira
2 min
Un moment del concert de Howlin’ Dogs / Anna Otero

GironaÉs l’últim diumenge de l’hivern i la Sala de Cambra de l’Auditori és mig plena per l’actuació de Howlin’ Dogs, un més dels projectes d’Esteve Saguer, ben acompanyat per una banda de luxe. El producte és bo però segurament ha faltat més comunicació en el tancament de la magnífica edició 2017 del Black Music Festival.

Encara que no sigui oficial, el cicle Càpsula de l’Auditori sembla haver criat la figura de l’artista resident i aquest any li ha tocat a Esteve Saguer. Després de l’actuació amb Smoking Bambino al gener, aquest 19 de març va ser el torn de Howlin’ Dogs. El concert també feia part del Black Music Festival, en el qual encaixava per temàtica, ja que el projecte neix d’una recerca musicològica al voltant de les “Work Songs” – cançons afroamericanes que remunten als treballs forçats en els camps de cotó.

La reverència melòmana va quedar palesa en l’intermezzo acústic, amb el banjo i la guitarra ressonadora de metall enriquint tímbricament la gesta. Però la paleta dels Howlin’ Dogs no es queda de cap manera atrapada en la revisió historicista del blues, ans allarga l’espectre a influencies més contemporànies, amb les guitarres plenes d’efectes (‘delay’ i ‘flanger’), denotant una important quota indie/shoegazer, enllestida sobre un mantell rítmic de rock prou musculat.

Alliberat del pes de la guitarra, Esteve Saguer es llança a balls que donen gust i ímpetu a l’actuació. Llàstima que era l’únic a la sala que ho podia fer. La veu li sonava més gutural que mai, el resultat potser d’una sobreexposició a la discografia de Tom Waits, molt de diumenge al vespre, que ho era, és cert. Sigui com sigui, no el vam veure gaire inspirat en l’apartat de comunicació amb el públic.

Una mancança de complicitat que també vam intuir en la resta de la banda, que va sonar professional en tot moment, però un punt seriosa i distant. Sens dubte, els solos quasi omnipresents de Lluís Figueres donen el mot al nom del quintet (els «gossos udolants»). La collita està be, falta madurar el cupatge. A veure què ens porta la primavera.

stats