Quan queien bombes sobre el Camp de Tarragona

TarragonaDos pagesos de la Canonja van ser les primeres víctimes mortals d’un bombardeig al Camp de Tarragona. Va ser fa poc més de 80 anys, el 9 d’abril del 1937, en un atac d’avions italians al Camp d’Aviació de Reus, una de les bases aèries de la República. Van ser les primeres víctimes d’una xifra total difícil de concretar, però hi ha registrades unes 800 morts a causa de les bombes franquistes al Camp de Tarragona. Els experts apunten que aquesta xifra podria ser sensiblement superior.

Juny i juliol del 1937: dos atacs terribles sobre Tarragona

El 14 d’abril del 1937 els creuers feixistes Canarias i Baleares van llençar unes quaranta canonades sobre Tarragona des d’una distància de tres milles. En la primera agressió sobre la ciutat no es van registrar víctimes, però hi va haver una gran desorganització ciutadana. El primer bombardeig aeri de la Guerra Civil sobre la ciutat de Tarragona es va produir el 17 de juny del 1937. La capital tarragonina es va convertir des de llavors i fins al gener del 1939 en un cruel camp de proves de cara a la II Guerra Mundial: més enllà de la destrucció d’objectius militars -fàbriques, ponts, el port, estacions de ferrocarril, centres energètics, casernes o tropes-, es va utilitzar l’aviació per bombardejar més sistemàticament la població civil amb l’objectiu de paralitzar i desmoralitzar la rereguarda.

Aquell atac aeri el van protagonitzar tres avions de la Legió Còndor que van causar 9 morts i 38 ferits en una ciutat on vivien unes 32.000 persones. “El bombardeig va generar manifestacions populars molt importants en l’enterrament de les víctimes, d’odi contra l’agresssió. L’Ajuntament va pagar els enterraments”, explica Jordi Piqué, director de l’Arxiu Municipal de Tarragona. El segon atac es va produir el 19 de juliol i van tornar a ser tres aeronaus de l’aviació legionària italiana, però els efectes van ser molt més devastadors: 51 morts i 100 ferits. “La població tarragonina va assumir llavors que estaven indefensos davant d’aquests atacs i de l’odi es va passar al terror”, apunta Piqué. Una part de la població va marxar cap als afores per evitar ser víctima dels bombardejos, la qual cosa va suposar un fort entrebanc en el funcionament econòmic i social de la ciutat. Les autoritats locals van fer esforços perquè la vida no s’aturés i van prendre la decisió de construir refugis antiaeris.

Les bombes feixistes van caure sobre altres poblacions del Camp de Tarragona. Hi destaca Reus, que juntament amb Barcelona i Tarragona va ser de les ciutats catalanes més bombardejades. Tota la línia de costa i les localitats més poblades de l’interior van patir els atacs aeris des d’aquesta mena de portaavions que per a Franco era l’illa de Mallorca. Pel nombre de víctimes mortals, destaquen atacs sobre concentracions de tropes a Falset i Ulldemolins. Les forces republicanes, per la seva banda, ben poc podien fer contra els caces alemanys i italians, que atacaven de dia i de nit. Quan ho feien en la foscor, la tecnologia del moment els feia indetectables, ja que volaven alt, i quan baixaven ho feien planejant, sense fer soroll. Quan els avions republicans s’enlairaven de l’aeroport de Reus ja era tard i l’artilleria antiaèria i els projectors, integrats dins la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA), van repel·lir pocs atacs.

Un gener del 1938 fatídic a Reus

Els primers cinc atacs sobre Reus es van dur a terme entre l’abril i el setembre del 1937, amb escassos danys personals i no gaires de materials. “El bombardeig del setembre va ser més greu pel que fa a víctimes mortals, i sobretot són molt tristament recordats els dels dies 21 i 24 de gener del 1938”, explica l’etnòleg Salvador Palomar. L’atac del dia 21 va agafar la població encara desprevinguda, al carrer, i una bomba va caure a les escales d’entrada del refugi de la plaça de la Llibertat.

A més, hi havia molta gent que venia d’un tren que tot just havia arribat a l’estació. Almenys es van registrar 40 morts. Tres dies més tard, a les 8 del matí, amb la gent entrant a la feina, l’aviació franquista va tornar a atacar. A l’església de Sant Joan, reconvertida en taller col·lectivitzat de fusteria, una bomba va causar una vintena de morts, una xifra semblant a la registrada als afores de la ciutat, des del passeig de Misericòrdia fins a la carretera de Falset. Aquell mes de gener hi va haver més de cent morts a Reus, dels 214 documentats a la capital del Baix Camp, tot i que Palomar apunta que la xifra va ser més elevada.

Els refugis es multipliquen

El ritme de construcció de refugis antiaeris, tant a Tarragona com a Reus i la majoria de localitats, va ser vertiginós. El 24 d’agost del 1937 es va constituir la Junta Local de Defensa Passiva de Tarragona (JLDPT), i el març del 1938 s’havien construït a la ciutat 60 refugis, que podien albergar fins a 20.000 persones. Destaquen les galeries soterrades de la plaça de la Font, amb capacitat per a 2.000 persones, i el refugi de l’Escola Saavedra (1.000 persones). Els efectes beneficiosos van ser evidents sobre la població. El novembre del 1938 la ciutat va patir diversos atacs de 100 avions i 400 bombes i només hi va haver un ferit.

A la capital del Baix Camp, la població es va mobilitzar en la construcció de refugis subterranis per acollir més de trenta mil persones. Durant l’estiu del 1937 hi treballaven més de mil persones diàriament. Quan la Junta de Defensa Passiva Local va passar a controlar la ciutat, i davant el perill dels atacs aeris, l’Ajuntament va impulsar la creació de refugis per poder acollir tota la població, tant autòctona com de pas. El març del 1938, Reus comptava amb una quinzena de refugis públics amb llum, vàters i dispensaris, amb un cost superior als 4 milions de pessetes i amb capacitat per acollir 33.865 ciutadans, una xifra molt superior als 27.417 censats l’any 1936, segons recull el llibre L’aviació a Reus.

Efectes demolidors

A la ciutat de Tarragona hi van caure més de 3.800 bombes; van quedar totalment destruïts 74 edificis, i 522 més van quedar enderrocats parcialment, per un cost de 20 milions de pessetes. Això significa uns 2.000 habitatges dels 6.500 que podria tenir la ciutat, és a dir, un 31% del total. Per acollir molts tarragonins que s’havien quedat sense casa a causa dels bombardejos, es va començar a construir el barri de Torreforta.

Les pèrdues materials a Reus també van ser enormes. Les dades aportades per Ezequiel Gort i Salvador Palomar a Viure sota les bombes són demolidores en una ciutat més concèntrica que Tarragona: 330 cases van quedar completament destruïdes i 646 més van quedar malmeses. D’altra banda, 777 finques rústiques i urbanes van tenir una afectació elevada, per un valor superior als 14 milions de pessetes.

L’Isidro i els altres avions bombarders

La majoria dels atacs aeris, segons apunten Ramon Arnabat i Antoni Valcárcel, van estar protagonitzats per les aviacions feixistes italiana (Aviazione Legionaria) i alemanya (Legió Còndor), i tan sols dos per l’anomenada Brigada Hispana, amb avions italians (el 5 de novembre del 1938 i el 4 de gener del 1939). Tres tipus d’aparells van protagonitzar la majoria dels atacs: Savoia S-81, Savoia S-79 i Heinkel He-59, conegut com a Isidro o Sabatetes. Posteriorment, cap al final de la Guerra Civil i especialment durant l’anomenada batalla de Catalunya, es van incorporar als bombardejos el Heinkel He-111, el Dornier Do-17 i el Junker Ju-87, conegut com a Stuka.

Exposicions i actes per reviure l’època

El 80è aniversari dels primers bombardejos és un bon moment per conèixer com estaven construïts i com era la vida en un refugi antiaeri. Al local de Carrutxa s’hi pot veure fins al 30 d’abril l’exposició Reus sota les bombes. Abril 1937 - gener 1939. I a l’Arxiu de Tarragona es pot visitar fins al juliol l’exposició Revolució i Guerra Civil a Tarragona, amb imatges d’Hermenegild Vallvé. Dins els actes de Reus Capital de la Cultura Catalana, amb el títol Mirant el cel foradant la terra, es farà al juliol una performance que pretén fer una reconstrucció històrica del període de la Guerra Civil a Reus. A més, el refugi de la plaça de la Patacada es pot visitar a través del Museu de Reus.

De la teoria a la pràctica

L’aviació com a arma militar es va estrenar a la I Guerra Mundial, però només es va fer servir per enfrontar-se en batalles aèries i bombardejar les línies de front. Als anys vint van sorgir dos generals teòrics militars que van introduir un canvi radical en el que tradicionalment s’anomena l’ art de la guerra. L’alemany Erich Ludendorff (1865-1937) va afirmar que la rereguarda era objectiu de guerra igual que la línia de front. Per la seva banda, l’italià Giulio Douhet (1869-1930) va plantejar que l’aviació era la manera de passar les línies de front i arribar a les ciutats de la rereguarda.

Ni els governs de la República ni de la Generalitat ni tampoc la ciutadania no es podien imaginar que l’exèrcit franquista, a través de les aviacions alemanya i italiana, bombardejaria la població civil, entre altres raons perquè a les ciutats hi vivien encara molts dels seus partidaris que no havien estat morts o no havien fugit. La República, amb una força aèria molt inferior i basada en els caces russos, mai s’havia plantejat fer-ho.

Fins al primer bombardeig de la ciutat de Tarragona el juny de 1937, l’aviació franquista només havia bombardejat objectius militars i nusos de comunicacions. L’abril de 1937 la Legió Cóndor havia bombardejat i metrallat brutalment la població civil a Gernika, però les notícies no circulaven ni molt menys com a l’actualitat i la població tarragonina no havia assumit què havia sigut aquella acció militar i que podia patir el mateix.