Camp de Tarragona 26/01/2017

Les nostres darreres decisions

Marta Magrinyà
1 min
Martà Magrinyà és escriptora.

El fred rigorós d’aquests dies fa pensar en la gent que no té recursos per pagar-se la calefacció en un Estat on, a més, es permet que l’electricitat pugi de preu quan més baixa la temperatura. A partir d’aquí, he recordat la tragèdia de l’anciana que va morir fa poc de forma especialment dramàtica perquè li havien tallat el subministrament. Aquesta terrible desgràcia, que ens va colpir i avergonyir com a societat, va generar comentaris desafortunats pel fet que visqués sola a la seva edat.

La veritat és que algunes persones grans estan soles perquè no tenen més remei i això és molt trist. Però algunes ho estan perquè volen. Tots tenim algú a la família o coneixem vells que es neguen a viure amb els fills o en una residència. Trien quedar-se a casa malgrat que, segurament, estarien més ben atesos i en més bones condicions en un altre lloc. Prefereixen seguir envoltats dels seus records i conservar la independència. Sentir-se amos i no, al seu entendre, convidats o dispesers.

El cas més paradigmàtic que en conec és el de l’àvia que va arribar a Reus des de Síria després que el seu fill hagués fet mans i mànigues per aconseguir dur-la aquí. Passats uns mesos, va decidir entornar-se’n al seu país en guerra. Costa de creure, però a mi tampoc no m’agradaria haver d’abandonar casa meva i tota la meva vida per obligació.

stats