Les dunes tornen a la platja de la Paella de Torredembarra

TorredembarraDesprés de mig segle, les dunes van tornar el 2012 a la platja de la Paella de Torredembarra gràcies a un camp experimental projectat pel grup ecologista GEPEC-EdC, i que comptava amb el suport de la regidoria de Platges i Medi Ambient de l’Ajuntament. La Paella és una platja urbana, un espai on actualment ja no és habitual trobar dunes.

Aquest primer camp de dunes era una parcel·la delimitada d’uns 1.800 metres quadrats en la qual es van aportar 300 metres cúbics de sorra, aprofitant la maquinària del transvasament que s’havia dut a terme al port de Torredembarra. S’hi van modular 116 dunes (98 de petites i 18 de mitjanes), a les quals es van instal·lar diferents espècies de plantes de l’espai natural dels Muntanyans i d’un viver especialitzat de planta autòctona del delta de l’Ebre. Les actuacions es van dur a terme amb voluntariat local i estranger i amb persones que fan serveis a la comunitat.

Nou camp doblement innovador

El 2015 es va crear un segon camp de dunes experimental al costat del primer. En aquesta ocasió, es va imitar la natura i no es van treure les plantes marines que són portades per les tempestes. La planta acumulada per les llevantades és la corretjola ( Cymodocea nodosa ), de la família de les fanerògames, les úniques plantes que fan flors sota el mar a la Mediterrània. Quan arriba a la platja crea microrelleus on acumula sorra, que facilita la fixació de plantes que acaben creant les dunes. Si no, tots aquests milers de tones de sorra acumulada marxarien mar endins.

Aquest experiment era doblement innovador perquè no s’està fent en un espai natural, sinó en una platja urbana, la qual cosa implica un grau de conscienciació ciutadana molt més elevat que en altres indrets, tal com explica el tècnic de GEPEC-EdC i director del projecte del camp experimental de dunes, Ramon Ferré. En aquest sentit, no existeix al món cap referència escrita de la creació d’un ecosistema dunar a partir de les plantes submarines que arriben per les tempestes de mar.

Un any després, en aquest segon camp ja s’havien localitzat gairebé 2.000 plantes de quatre espècies dunars i totes sense haver-ne sembrat cap. A més, el corriol camanegre, una espècie amenaçada a tot Europa precisament perquè fa el niu a la mateixa sorra, continua visitant-lo regularment. També s’hi ha detectat la presència del talpó.

Ferré comenta que arreu de Catalunya només s’havia fet un experiment similar fa més de deu anys al delta del Llobregat, però menys complet. L’Ajuntament de València s’ha interessant per l’experiència torrenca, que també es va explicar en espais com les IV Jornades de Conservació de Flora i Funga el novembre passat a Olot.

Campanya informativa

Cal tenir present que les plantes que creixen a les dunes ajuden a fixar la sorra i així evitar pèrdues. D’aquesta manera es manté un recurs com és la sorra natural. GEPEC-EdC porta a terme el manteniment de les dunes com a mínim amb caràcter setmanal i faran el seguiment científic mensualment. L’estiu passat es va fer una campanya informativa perquè ciutadania i turistes coneguessin l’alt valor ecològic d’aquests camps de dunes experimentals, impulsada per la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Torredembarra i el GEPEC-EdC. L’objectiu era conscienciar la ciutadania sobre l’alt valor ecològic dels camps i donar resposta a les preguntes que es fan els usuaris de la platja sobre aquests espais. La campanya comptava amb plafons informatius i material divulgatiu itinerant per diferents espais del municipi i es va intensificar a l’estiu, amb l’arribada dels turistes.

Ferré ja pensa en un tercer camp de dunes per seguir fent experiments, aquesta vegada per poder comparar l’evolució d’espais dunars on es permeti l’entrada de persones i d’altres que es mantinguin inaccessibles.