Estudi sobre la història de la fàbrica La Sedeta
La transmissió oral permetrà recuperar la història d’aquesta fàbrica del barri del Camp d'en Grassot (Gràcia)
El districte de Gràcia ha convocat entitats veïnals i persones a títol personal perquè ajudin a trobar testimonis de persones que van treballar a l'antiga fàbrica de La Sedeta amb l'objectiu de reconstruir la memòria d'aquest nucli fabril de Gràcia que va arribar a donar feina a unes 600 persones a principis del segle XX al barri del Camp d’en Grassot. El projecte, impulsat pel districte amb la col·laboració de l'Associació Amics i Amigues de La Sedeta, constituirà quatre grups de treball: comunicació i difusió, memòria oral, difusió i senyalètica i col·lecció local. Aquestes comissions aniran recopilant la informació que aportin tant els testimonis directes dels treballadors i treballadores de la fàbrica com dels seus descendents. Un grup d’historiadors han assessorat els impulsors del projecte i han elaborat un petit guió sobre el qual es farà la recopilació de dades. Aquests historiadors també seran els encarregats de fer les entrevistes als testimonis que s’ofereixin a explicar la seva experiència, o la dels seus pares, relacionada amb la fàbrica. Un cop recollit tot el material, es conservarà i es difondrà en formats diversos, a través d'una pàgina web, de senyalètica al mateix equipament, etc.
La història de l'èxit d'una reivindicació popular
La Sedeta va ser una important fàbrica tèxtil de principis del segle XX. Va ser edificada per l'empresa Pujol i Casacuberta el 1899, entre els carrers Pare Claret, Sicília, Indústria i Passatge Llavallol. Va ser una de les primeres empreses tèxtils a Europa a produir xantung (seda crua), en telers mecànics. D'aquesta especialitat, la fàbrica en fa el seu nom, La Sedeta, que és com es coneix popularment. La seva activitat fabril va durar fins al 1974.
L'any 1975, sota l'alcaldia d'Enric Masó, els terrenys de La Sedeta foren desafectats com a espais d'ús públic i els propietaris es van vendre els més de 7.000 metres quadrats de la fàbrica a la Caixa d'Estalvis de la Diputació, amb la previsió de construir-hi 260 pisos. Va ser llavors quan els veïns van organitzar-se, i sota el lema 'La Sedeta per al barri' van iniciar un moviment reivindicatiu per aconseguir un espai d'ús públic.
La reivindicació va finalitzar amb la compra de La Sedeta per part de l'Ajuntament de Barcelona, que el maig del 1985 inaugurava al seu lloc un centre cívic. Així, La Sedeta va ser un dels primers exemplars de la conversió de recinte fabril en equipament públic d'Europa. Finalment, va convertir-se en la seu d'un centre cívic, d'una escola, d'un institut i d'un espai d'esbarjo. La “plaça major” del barri del Camp d’en Grassot.
