Conèixer la situació de cada persona sense llar, clau per afrontar el sensellarisme

No hi ha dues persones iguals al món. El físic, la manera de fer i de ser, les inquietuds personals, la xarxa de familiars i d’amics -més o menys extensa, i en uns pocs casos pobra o fins i tot nul·la-, la trajectòria personal… ens fa únics. No hi ha, doncs, dues persones sense llar iguals. Per això, a més de les necessàries polítiques globals que tracten de lluitar contra el sensellarisme, cal tractar cada persona sense sostre individualment i mirar d’ajudar-lo en el que es pugui (i no sempre és fàcil, ja que en uns quants casos, d’entrada, no es deixen ajudar), per tal que pugui sortir-se’n.

El Pla de Lluita contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020, que fixa els objectius per lluitar contra aquest fenomen a mitjà i llarg termini, se centra sobretot en la persona. Parteix de l’anàlisi que el sensellarisme no és “una patologia social per a la qual cal prescriure tractament”, sinó un problema molt complex que inclou una diversitat de factors estructurals i personals que impacten sobre les trajectòries vitals de les persones afectades. Per això el Pla proporciona un munt d’eines d’acompanyament de professionals a les persones sense llar, per tal que puguin refer la seva vida i recuperin estabilitat econòmica, habitacional i emocional. L’objectiu és que pugin assolir autonomia personal i quedar-se al barri, on tenen -alguns, ben pocs- un entorn de persones que els poden fer costat i puguin beneficiar-se dels serveis que s’hi ofereixen i ja coneixen: menjadors socials, centres de dia, biblioteques i centres cívics… i uns serveis socials que poden frenar la possible recaiguda.

“A Barcelona hi ha hagut els últims anys un increment de persones sense llar, fins i tot de persones que tenen feina, que tenen nòmina i que a causa de l’increment de preus de lloguer no poden tenir accés a un habitatge”, diu Eduard Rafel, responsable del programa LLARS de Sant Joan de Déu Serveis Socials, un programa que compta amb 44 places residencials d’habitatges d’inclusió social, distribuïts per tota la ciutat, enfocats en l’atenció integral i en l’acompanyament orientat a l’autonomia de la persona. Eduard Rafel lamenta que moltes persones després d’haver estat acollides al programa LLARS, se’n van a habitacions de relloguer i que qualsevol desajust els posa de nou en situació de risc i poden tornar a trobar-se sense habitatge. El risc de recaiguda d’aquestes persones vulnerables és alt.

EL RECOMPTE ÉS CLAU PER SENSIBILITZAR LA SOCIETAT

La nit del proper 17 de maig, centenars de persones recorreran els carrers de Barcelona a la recerca de persones sense llar. Es tracta del recompte anual que organitza la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

“El recompte ajuda a sensibilitzar, no només la societat, sinó també les administracions; està fet per voluntaris, i per professionals, que també ho fan de manera voluntària, esclar”, diu Eduard Rafel, i posa de manifest que “més que comptar, l’objectiu del recompte és donar visibilitat a una realitat escruixidora”.

L’any passat, 930 voluntaris van participar en la iniciativa del recompte, enguany l’organització vol superar els 1.100 participants. El motiu, l’ampliació de zones que s’escombraran, amb la possibilitat que voluntaris d’entitats socials explorin també 31 zones especials -més complicades- que fins ara només trepitjaven membres dels Serveis d’Inserció Social (SIS). Aquestes 31 zones estan en espais de difícil accés o amb poca il·luminació, i és per això que els voluntaris que hi participin ho faran acompanyats de la Guàrdia Urbana i de membres de Parcs i Jardins. Són punts com Collserola o l’eix Besòs. Si bé en la resta de zones hi pot participar qualsevol ciutadà, en aquests 31 espais només ho podran fer els membres d’alguna entitat social. En total s’escombraran 287 zones. El recompte es podrà seguir a través de l’etiqueta #recompteBCN17.

PLA DE LLUITA CONTRA EL SENSELLARISME 2016-2020

Aquest any 2017 l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat els equips de detecció i atenció de les persones sense llar i ha destinat més personal i recursos per als equips de detecció de les persones que pernocten al carrer, l’anomenat Servei d’Inserció Social (SIS), i ha incrementat les places disponibles als equipaments especialitzats. Així ho estableix el Pla de Lluita Contra el Sensellarisme de Barcelona 2016-2020. El desenvolupament d’aquest Pla, un autèntic pla de xoc que afronta totes les cares d’aquest greu problema social, implica una inversió de 5 milions d’euros en equipaments i de 10 milions d’euros anuals (de 26,85 milions als 37,42 milions proposats en el pressupost 2017) en recursos per al Departament d’Atenció a Persones Vulnerables i al Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic.

Per elaborar el Pla, l’Ajuntament de Barcelona va realitzar un procés de consultes i deliberació en el qual van participar els professionals dels serveis municipals i també un grup de persones usuàries de recursos per a persones sense llar que han passat i patit situacions de sensellarisme i que han aportat idees per a la millora dels serveis d’atenció des de la seva pròpia vivència.

El Pla recull els compromisos de l’Ajuntament i de les 32 entitats socials de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona. La trajectòria de treball conjunt i el coneixement compartit de la situació del sensellarisme en el marc de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar a Barcelona, des de la seva constitució l’any 2005, han estat essencials per poder presentar un pla de ciutat.

El Pla s’estructura en 9 eixos estratègics, 24 objectius i comprèn 70 actuacions, entre les quals destaquen l’esmentada ampliació de la capacitat d’actuació i atenció del Servei d’Inserció Social, el SIS (que a partir del 2017 passarà de 43 persones treballadores a 57; a més, el servei SIS Medi Obert, destinat a l’atenció al carrer de les persones afectades per situacions d’exclusió social greu que impliquin la pernoctació a l’espai públic o activitats directament vinculades a situacions de pobresa extrema, s’ampliarà amb 11 educadors socials més).

El nou Pla inclou la creació d’un programa específic de detecció i intervenció del Servei d’Inserció Social als intercanviadors de transport, on acostumen a concentrar-se força persones sense llar, de les estacions de Sants i del Nord (i a l’estació de la Sagrera quan estigui en funcionament). Inspirant-se en l’experiència de l’equip del servei que ja actua diàriament a l’Aeroport de Barcelona, treballar a les estacions permetrà detectar de manera ràpida situacions de vulnerabilitat.

D’altra banda, s’ampliaran els programes de Housing First. Durant aquest 2017, el programa Primer la Llar creixerà en 50 habitatges a través de la incorporació d’habitatge públic provinent del Patronat Municipal de l’Habitatge. Entre 2018 i 2019, se sumaran 50 pisos més al mateix programa. També s’ampliarà l’Equip de Salut Mental en Sense Sostre (compost per set professionals i finançat pel Servei Català de la Salut, creixerà en set professionals més). En aquest sentit, ja està en funcionament un centre residencial per a persones sense sostre amb problemes de salut mental -de 41 places, concertat amb la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver- i és previst obrir un nou equipament per a nois i noies extutelats, de 20 places, per a joves sense llar. Finalment, el Departament d’Atenció a Persones Vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona impulsarà un programa de reformes metodològiques i d’inversions per millorar les condicions de vida als equipaments on resideixen.

* Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona