L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Brussel·les, un dia de feina'
"Tots els actes comunicatius tenen conseqüències. La diplomàcia internacional escolta i pren nota del cas català. I no només a Europa"
Puigdemont, Junqueras i Romeva van pronunciar la famosa conferència en una sala del Parlament Europeu ahir a les 7 de la tarda, i aquest matí, a les 10, seien als seus escons del Parlament perquè havien de contestar les preguntes de la sessió control al Govern.
A aquesta hora ja duen haver sentit que la sala de Brussel·les, la segona més gran del Parlament, estava plena a vessar, que d’eurodiputats estrangers n’hi havia una dotzena, que no hi havia cap ambaixador europeu però sí diplomàtics de segon nivell i periodistes de diversos països. Avui expliquem a l’ARA que la conferència ha tingut un impacte discret en els mitjans internacionals.
De què ha servit, doncs, aquesta conferència, que el Govern ha promocionat amb anuncis pagats a diversos diaris europeus? Sens dubte, per internacionalitzar l’objectiu del referèndum. Tots els actes comunicatius tenen conseqüències. La diplomàcia internacional escolta i pren nota del cas català. I no només a Europa. Ho sé de primera mà. I la conferència també ha servit per tornar a comprovar que el govern espanyol es mou més a gust en el boicot que en el diàleg. I d’això, Europa també en pren nota. Sentir ahir Rajoy provocant la riallada d’un públic entregat quan va dir que a “Europa ha donat a Puigdemont el tracte que es mereix”, parla de menyspreu. Parla de qualsevol cosa excepte de diàleg. Ho va dir ahir l’eurodiputada portuguesa Ana Gomes: “És un problema de Catalunya i d’Espanya, però també d’Europa. I la manera de resoldre-ho no és pretendre que el problema no existeix o mitjançant vies repressives, sinó dialogant”.
Vol dir això que l’acte del Govern d’ahir, a Brussel·les, hagi de tenir conseqüències immediates? No. El govern espanyol ja s’ha posat en mans de la justícia per fer política, i espera que si el procés va afluixant sigui per autogols independentistes, per repressió judicial o per cansament. En aquest sentit és interessant observar el que aquesta nit n’ha dit Euronews, que ha entrevistat el president Puigdemont. Diu aquest canal de notícies que “la situació política sempre es troba en punt mort entre les autoritats catalanes i espanyoles”.
Posin aquesta conferència en la llista d’actes que cal fer, encara que la rebuda a la delegació catalana hagi estat discreta.
És una paradoxa: La UE penja d’un fil, la Gran Bretanya se’n va, els Estat Units acaben d’estrenar un president proteccionista i amic del Brexit, i en aquestes circumstàncies una regió europea es presenta al cor d’Europa proclamant la seva identitat europeista, invoca la democràcia com a forma de resolució d’un conflicte polític, demanant empara, però Europa sembla que miri cap a una altra banda. De fet, ja saben que quan diem ‘Europa’ diem ‘estats europeus’, que són els que governen les institucions europees.
Va ser un dia de feina ben feta. En els temps que corren, no és poc.
